divendres, 18 de novembre de 2016

NOVÈ. Programa de detecció de patologia mental oculta. EL PROGRAMA-18

Consciència de malaltia
És aquest un concepte fonamental a l'hora de garantir l'estabilitat de qualsevol persona que pateixi una malaltia, sigui o no crònica.
En el cas dels trastorns mentals i en concret en el cas del espectre psicòtic i del espectre maníac, la consciència de malaltia sovint és difícil que el subjecte l'assoleixi de manera correcte i, el què és més, que la mantingui al llarg del temps.
La consciència de malaltia implica el reconeixement que fa la persona de que la seva ment no funciona d'una manera normal; entenent per 'normal' el què és esperable en relació a la resta de les persones (bé perquè a la majoria li passa el mateix, bé perquè científicament no pot ser d'una altra manera). Hom no considera possible que una persona senti veus alienes dins la seva ment ja que aquest fet no és compatible amb un adequat funcionament mental. I no és compatible perquè va en contra del concepte d'individualitat (positivisme). Si jo escolto una veu que jo identifico com aliena dins la meva ment que em diu "ets dolent!" i no sóc conscient que això no és possible, sinó que l'accepto com a real, no em sentiré estrany (malalt). A aquest estar d'acord amb la realitat del que sento se'n diu ego sintonia. Si en canvi jo escolto aquesta veu però me n'adono de que això no pot ser real, estarem parlant d'ego distonia. L'ego distonia és el primer pas per adquirir consciència de malaltia. Podem posar una altre exemple: si jo em sento totalment potent per fer el què vulgui i quan vulgui, em dedico a parlar de tot, dormo molt poc o deixo de dormir, em dóna per gastar tots els diners comprant coses, decideixo posar-me en assumptes que no entenc com si fos realment fàcil el fer-ho, de manera que sorprenc als altres que em coneixen, i no sóc conscient que això és com a mínim rar, és que la meva conducta tot i ser estranya, inesperada i perjudicial per a mi, la visc com a ego sintònica. I mentre la meva ment estigui d'acord amb aquesta realitat, poc podré fer per ajudar-me.
Per tant, el primer pas per a què una persona adquireixi consciència de malaltia és que trobi estrany el funcionament de la seva ment. És aquesta capacitat de sorprendre'ns la que ens permetrà, donat el cas, demanar ajut o fins i tot posar sota control la malaltia.
Cert és que hi ha persones que el brot (màxima expressió del trastorn) els apareix de manera que ho viuen com a molt cert o que els agafa desprevinguts o que d'alguna manera s'inhibeix la capacitat d'auto observació, però també és cert que abans que això passi sol haver una sèrie de símptomes (allò que sols un aprecia) o de signes (allò que també poden apreciar els altres) que per la seva relació temporal informen que quelcom no va bé i que pot acabar amb l'aparició de la malaltia en la seva màxima expressió clínica. L'aprenentatge per experiència o a través d'informació existent (formació) d'aquests pròdroms són els que poden evitar l'aparició del brot si se'n fa cas i s'actua preventivament.
Així, tant l'experiència personal com la formació que un pot rebre passen a formar part del concepte de consciència de malaltia.
Un tercer factor a tenir en compte és el de les conductes i factors aliens que poden dur a l'aparició de la malaltia; parlem dels desencadenants. De desencadenants ni ha de molts tipus: estrés, drogues i alcohol, alguns medicaments, deixar de prendre els medicaments que mantenen sota control la malaltia o alterar la dosi, els canvis estacionals o climatològics, etc. Alguns d'aquests desencadenants són comuns a moltes persones i patologies, altres són molt més idiosincràtics (d'aquella persona en concret i no d'altres). Evidentment no els podem conèixer tots però com més en conegui la persona, més preventiu es serà. Alguns s'aprendran per experiència i altres per formació (informació).
És a dir, la consciència de malaltia no solament és el saber que un té una malaltia sinó el saber com detectar que aquesta pot reaparèixer i quines conductes o factors la poden fer reaparèixer.
Les malalties (siguin mentals o no) impliquen sempre un canvi en l'estil de vida de qui les pateix. Pot ser un canvi momentani (com en el cas d'un refredat o d'una fractura òssia) o pot ser un canvi per tota la vida (diabetis). Al cas de les malalties mentals greus, sol ser per tota la vida (medicació, una vida més tranquil·la, deixar hàbits tòxics, etc).
La consciència de malaltia es manifesta doncs en la capacitat que té el pacient d'acceptar un estil de vida en el que el principal objectiu sigui evitar les recaigudes a la patologia mental que pateix.
Seguint l'esquema del canvi conductual de Prochaska i Diclemente podem dir que una persona per a que faci un canvi en el seu estil de vida ha de passar per 5 etapes:
1.    Ser conscient que quelcom li passa
2.    Aprendre sobre el què li passa.
3.    Tenir una actitud favorable al canvi.
4.    Modificar la seva conducta en funció de la informació que té i de l'actitud que ha adoptat.
5.    Mantenir-la al llarg del temps.
Sobretot a les persones que pateixen un trastorn mental del qual no en són conscients la presa de consciència de malaltia és molt difícil i pot ocupar molt temps i moltes recaigudes. No és infreqüent que la persona mai tingui un grau suficient de consciència de malaltia com per considerar-lo responsable de la seva estabilitat mental.
Per tant, seguint el model proposat de canvi d'estil de vida, la nostra primera tasca i la de qualsevol professional que es dediqui a l'atenció clínica en el camp de la salut mental (trastorns mentals) serà, un cop el pacient estigui estabilitzat (no hi hagi símptomes greus o de primer ordre), l'assegurar-nos que sigui conscient que alguna cosa li ha passat que ha acabat rebent atenció psiquiàtrica (ambulatòria o residencial -ingrés-).
Si la persona no reconeix que li ha passat alguna cosa o no li dóna la suficient importància, serà molt difícil que accepti que s'ha de tractar durant molt de temps o la resta de la seva vida.
En aquest capítol del programa diferenciem dos eixos d'actuació:
1.    Sobre el pacient
2.    Sobre el sistema

Següent ->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada