dissabte, 19 de novembre de 2016

NOVÈ. Programa de detecció de patologia mental oculta. EL PROGRAMA-20

2.- Actuació sobre el sistema
Els recursos actualment existents que presten atenció al sistema (fonamentalment a la família) són pocs en quantitat i en contingut. És aquest un tema molt important que per manca de recursos i de vegades per una errònia concepció del concepte de tractament, no rep l'atenció que mereix.
El nostre model de sistema soci sanitari es centra massa encara sobre l'individu i sovint oblida que la persona viu integrada dins un entorn social immediat. Dit entorn sovint es redueix a la família convivent però sovint també contempla més persones (família no convivent, entorn laboral, veïns, amics, etc).
Prestar atenció a tanta gent comporta recursos creixents però també comporta una concepció de la malaltia mental no individual.
Si partim de que el pacient conviu amb la família i es relaciona amb un entorn immediat (proper) i entenem que la malaltia de la persona afecta al sistema de manera important, ens serà fàcil comprendre que qui està malalt és el sistema en sí. Per tant, cal tractar al sistema i no limitar-nos a tractar al pacient.
Dins el concepte de tractament que exposem, el primer pas serà també el de la presa de consciència de malaltia.
Ja dins els anteriors punts del protocol s'haurà anat preparant al sistema per la fase posterior al inici del tractament del pacient. Com dèiem al principi del present capítol, el inici del tractament suposa un punt d'inflexió i el objectiu del programa varia, passant de ser el del tractament del pacient al de la prevenció de recaigudes.
Si bé ha quedat clar que per prevenir les recaigudes cal dotar al pacient del significat ampli de la consciència de malaltia, passa el mateix amb el sistema, amb l'afegit que no sempre i amb més freqüència del que seria previsible, la consciència de malaltia en el pacient no és bona. Diferents factors són els que afavoreixen que aquest abandoni la pauta o se l'auto reguli: efectes indesitjables, creença de que ja està "curat", recaigudes per factors interns (orgànics) o externs (estrés), etc. Per tant, el sistema és per la seva proximitat i relació amb el pacient, l'element més important a l'hora de prevenir una recaiguda o de detectar-la abans no aparegui tot el quadre diagnòstic.
Així, ordenant els aspectes que cal tractar del sistema tenim:
1.    Efecte paradoxal del objectiu complert.
2.    Adquisició de la consciència de malaltia
3.    Empoderament
4.    Integració a la xarxa soci sanitària comunitària
Següent ->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada