dilluns, 21 de novembre de 2016

NOVÈ. Programa de detecció de patologia mental oculta. EL PROGRAMA-21


1.    Efecte paradoxal del objectiu complert. Molt sovint, en contra del què hom pot pensar, el inici del tractament del pacient (sobretot si hi ha ingrés), si bé en el sentir del sistema provoca un alleujament i un imaginar que hom es sentirà millor, apareix simptomatologia depressiva i ansiosa. És fàcil d'entendre aquesta reacció si tenim en compte que:
a.    Al llarg dels anys en que s'ha suportat la patologia del pacient, s'ha caigut en un trastorn adaptatiu crònic que no s'ha pogut expressar correctament degut a l'obligació del sistema d'estar alerta i servil al pacient. Ho entendrem millor si pensem en una persona que ha estat cuidant d'un familiar amb demència durant uns anys. Sovint quan el familiar dement és ingressat a una residència o mora, en lloc d'experimentar el familiar una alliberació i un relaxament, apareix la depressió. Això passa perquè l'obligada ocupació constant del familiar dement no permet l'expressió de l'esgotament del cuidador. Al descarregar-se de l'obligació, l'adrenalina ja no és necessària i apareix aquest esgotament acumulat al llarg dels anys. És com un estrés diferit.
b.    També, fruit d'aquesta dedicació intensa apareix el anomenat "síndrome del niu vuit". Aquesta síndrome s'expressa en un 'no saber què fer' i s'expressa en simptomatologia depressiva. És de fàcil entendre si hom pensa que ha estat durant molt temps, anys, ocupat en algú que és depenent en amplis aspectes de la seva vida quotidiana.
Per tant, cal prestar atenció al sistema i ajudar-lo a què descansi i a què adeqüi la seva agenda personal a les noves característiques de la seva vida.
Els familiars més implicats en l'atenció del pacient es senten vuits; d'alguna manera troben a faltar al pacient i la seva dependència vers ells.
Cal doncs aportar cognició sobre aquests fenòmens al sistema; cal parlar-ne, i si és necessari, tractar farmacològicament als membres més afectats i, cal reestructurar la seva vida de manera que nous objectius i interessos l'ocupin.
Cal visitar-los, entrevistar-los, mostrar-se plenament assequibles a les seves necessitats de compartir el seu sentir. I cal fer-ho de manera activa, sent nosaltres qui ens hi posem en contacte de manera sovint. Incloure'ls al grup de familiars és imprescindible.

Següent ->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada