dijous, 10 de novembre de 2016

NOVÈ. Programa de detecció de patologia mental oculta. EL PROGRAMA-10

4.- Confecció del diagnòstic integral del sistema
Fins ara hem descrit 2 fases del protocol d'intervenció i les hem concentrat en 2 úniques entrevistes. A la realitat se'n precisen més.
Sí que és cert que amb aquestes primeres dos entrevistes aconseguim un diagnòstic integral del sistema i dels seus integrants però cada ítem que completem pot plantejar nous interrogants o diagnòstics diferencials.
Per tant, la realitat (com ja hem avançat a la introducció de l'apartat "procés del diagnòstic": En sí el procés del diagnòstic és global en el sentit de que es realitzen moltes valoracions a l'hora i no sempre en un mateix moment), és que el diagnòstic va integrant poc a poc la definició de l'estratègia d'intervenció en cada cas en concret. Imaginar-s'ho com un puzle del que no en tenim la imatge resultant és un bon exemple. Sols posem peces, una a una, sense un ordre massa clar ja que cada peça ens dóna pistes de com ha de ser la peça següent i, sols al final podem entreveure quina és la imatge (estratègia) que amaga el puzle.
Així el nombre d'entrevistes sol ser tant gran com sigui necessari i no ens ha de fer res el què així sigui. El nombre d'entrevistes, amb qui les fem i on les fem, llevat de les dos descrites, pot ser tan variat com calgui i no depèn d'un protocol prefixat sinó que depèn de la necessitat i idiosincràsia de cada cas.

A la realitat, quan tenim el sistema molt ben diagnosticat tenim ja perfilat l'estratègia d'intervenció, la qual sol contemplar un arbre de decisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada