dissabte, 19 de novembre de 2016

NOVÈ. Programa de detecció de patologia mental oculta. EL PROGRAMA-19

1.- Actuació sobre el pacient
L'actuació sobre el pacient sols serà pertinent en els següents casos:
1.    Inici del tractament sense el CAP o CSMA. És a dir quan el pacient accepti ser tractat però no accepti encara anar a la xarxa pública.
2.    Inici del tractament al CAP però està a l'espera de visita al CSMA o havent-la tingut està en llista d'espera per recursos
Si el pacient ha estat ingressat o ja es troba atès pel CSMA, rebrà informació i formació sobre la seva malaltia i la manera de mantenir-la sota control. Tant des de la unitat de psiquiatria, com des de l'Hospital de Dia, com a través del seu psiquiatra del CSMA, com del Centre de Dia, Club Social o altres recursos existents a la Xarxa de Salut Mental, es dediquen molts esforços a treballar la consciència de malaltia.
Existeixen però altres entitats socials que es dediquen a l'atenció de les persones amb problemàtica mental. Les associacions i fundacions que presten atenció als malalts mentals també realitzen una tasca preventiva a l'educar als pacients en relació a la seva malaltia mental. Ho fan a través de les teràpies individuals i de grup, a través de tallers i altres activitats l'objectiu de les quals és el major coneixement sobre el trastorn que pateixen o han patit.
Per tant, la funció del programa en aquest sentit serà com a molt interina mentre la persona no entri al circuït i pugui gaudir dels recursos existents tant públics com socials. Sí que cal dir que dins els recursos socials la nostra associació ofereix serveis per la consecució de la consciència de malaltia i la modificació d'estils de vida preventius.
Dins la funció interina contemplem:
1.    Inici del tractament farmacològic si aquest es demora per la raó que sigui (desconfiança o temors del pacient a anar a un centre públic, llistes d'espera).
2.    Inici del treball de presa de consciència de malaltia.
I sempre restarem a la disposició de la persona per al què necessiti independentment de que estigui ben ubicat dins la xarxa d'atenció ja que no hem d'oblidar que la persona pot haver establert uns vincles emocionals molt forts amb nosaltres i per ella podem ser un referent únic per la seva problemàtica. Això no vol dir pas que dupliquem recursos o actuem amb ingerència, ans al contrari; el nostre paper en aquest sentit és el d'afavorir el lligam amb els professionals i serveis de la xarxa.
No ens endinsem més en les actuacions sobre el pacient perquè som conscients que les tasques necessàries es troben integrades dins els protocols d'atenció pública. Són aquests els que deriven els pacients als recursos més adients, siguin públics o socials (associacions, fundacions), en funció de les seves necessitats. Aquestes necessitats són, a part de l'adquisició de consciència de malaltia, la integració en grups de parells per l'adquisició o recuperació d'habilitats d'autonomia (salut, higiene, treball, oci saludable, etc), atenció personalitzada a les seves inquietuds i salut mental, etc.
Tota aquesta labor que es fa sobre el pacient i que no detallem més, si que l'exposarem de manera més extensa tot seguit al parlar del sistema (família) ja que la seva atenció és més deficitària per causa de la manca de recursos econòmics suficients.

Següent ->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada