dijous, 17 de novembre de 2016

NOVÈ. Programa de detecció de patologia mental oculta. EL PROGRAMA-15


c.    Tractament: Forma part del nostre protocol avaluar i tenir molt en compte a l'hora de dissenyar l'estratègia d'intervenció la possibilitat de realitzar un treball destinat a crear, encara que sigui per mínims una consciència de malaltia al pacient que permeti la introducció d'un tractament farmacològic de manera voluntària.
                                         i.    Inicial pel CAP. Ja hem comentat que és possible que al pacient se'l convenci que accepti sotmetre's a tractament per la seva patologia. Dins aquesta possibilitat, la millor opció és que accepti la seva inclusió dins el sistema sanitari públic per totes les avantatges que comporta. Si el pacient així ho accepta, el derivarem al seu metge de família i ens assegurarem que hi vagi. És important i fonamental que hi vagi acompanyat d'algun familiar però també és possible que sols accepti l'anar-hi sol o en companyia nostra.
Caldrà, cas que hi vagi sol que estem alertes de si hi ha anat o no.
Aquí ens podem trobar en la demora que hi hagi fins que el psiquiatra del CSMA el pugui atendre. Per tant, si no hi ha altra solució, caldrà fer un seguiment acurat del manteniment de la seva decisió fins que no el vegi el professional assignat.
Pot passar que el metge de família el convenci que acudeixi a urgències de psiquiatria pel seu propi peu. És ben cert que un cop accepti ser visitat pel metge de família el pacient accepti més el fet que té un problema mental i accepti més que el poden ajudar.
També pot passar que el metge de família tingui coneixements més extensos en psiquiatria i el posi ell mateix en tractament.
Sigui com sigui, el pacient ha de dur un informe clínic fet per nosaltres on es descrigui el quadre, es formuli un diagnòstic i es recomani un tractament específic en funció del diagnòstic. Aquest document ha de ser molt curós a l'hora de proposar un tractament farmacològic ja que no hem de donar mai la impressió que usem al metge de capçalera com a dispensador de fàrmacs; és a dir, cal respectar totalment els criteris del metge que l'atengui, el qual pot pensar una altra cosa. No hem d'oblidar que el nostre objectiu és que entri dins el circuït assistencial públic. Per tant, cal ser respectuós i humil.
                                        ii.    Inicial sense CAP. És aquesta una opció que es pot presentar si el pacient ens ha agafat confiança però desconfia per les raons que siguin (personal -confia en nosaltres però no en altres metges- o socials -li fa por ser o sentir-se estigmatitzat-) d'anar al CAP.
En aquests casos, serem nosaltres qui iniciem el tractament farmacològic però sempre amb l'objectiu ulterior d'aconseguir que el pacient ingressi a la xarxa pública. Quan ell ho consenti, procedirem com a l'anterior punt.
Sigui quina sigui l'opció triada, farem un seguiment curós i ampli de l'evolució.
                                       iii.    Ingrés involuntari. Aquesta opció ja l'hem tractada a l'anterior apartat.

Següent ->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada