dijous, 28 de juliol de 2016

QUE NO MOLESTIN! 1

QUE NO MOLESTIN!

El manament que la societat fa als nostres polítics davant els problemes socials es aparentment simple, humà i lògic: tothom ha de tenir una vida digne.

Però això que sembla tan obvi en el fons, quan rasques una mica, no és així. El veritable manament és "Facin alguna cosa per a què jo no em senti molest, impotent, en perill!".

Quan els medis recullen una necessitat social, sempre és com a resposta a situacions dramàtiques. Pensem per exemple en la crisi "econòmica" actual o en d'altres que al llarg dels anys han anat apareixent.

Evidentment la salut mental és de tant en tant causa d'alarma social. Per dir-ho d'una manera simple és semblant als casos dels atropellaments viaris.

Aquestes situacions d'alarma social, sempre reflecteixen unes mancances: semàfors, pas soterrani, quotes socials, accés a subministres bàsics, dispensació de metadona, pensió no contributiva, dació en pagament, concurs de creditors familiars, etc, etc.

Què provoca això? Doncs un respir, un pedaç a l'agonia. No solucionen el problema sinó que callen consciències. Ho anomenem de diferents maneres: un pedaç, una flor que no fa estiu, una mordassa, un xumet, un consol.

I quin és el resultat? Doncs unes estadístiques que ens indiquen que com que ja no són una alarma social (al menys per un temps), doncs són un èxit. Apa! I tots tant contents!

Però això és sols el què ens diuen. El problema no ha desaparegut, sols s'ha soterrat. És com si el riu que s'ha desbocat el féssim anar per sota terra: posem gent a treballar per a fer un túnel soterrani, cada cop més ample per on hi pugui passar l'aigua sense que ens faci malbé el què hi ha a sobre. Però l'aigua segueix passant i es menja el sota terra fins el punt que es fa un esborany i, apa! ja tenim de nou el problema i més greu i gros.

Com es tradueix l'exemple? Doncs amb paperassa i amb un grapat de funcionaris que no donen l'abast, amb centres d'atenció abarrotats, amb demores burocràtiques de dimensions bíbliques, amb atenció superficial, etc.

I vull que de totes aquestes repercussions ens fixem en l'atenció superficial. L'atenció superficial és el maquillatge de la degradació social.

Exemples ni ha molts. Uns quants? Som-hi! Metadona pels heroïnòmans perquè estiguin col·locadets i no robin per comprar heroïna, menjar pels que passen gana perquè no robin o es morin de gana de cop, lloguers socials o dacions perquè no muntin espectacles els de la PAH, assistència a la llar d'una hora al dia per als discapacitats de diferents tipus, malalts mentals a residències d'avis amb demència, un pas soterrani per no soterrar el tren, referents tutelars que porten un grapat de casos a la vegada, assistents socials que no poden ni anar a prendre un cafè, psiquiatres de l'ICS que veuen als pacients 10 minuts un cop al mes o cada dos mesos, educadors que tenen més "persones amb risc social derivat de ves a saber què" que un mestre de primària a l'aula, policies de barri que sols poden recorre'l cada dia amunt i avall, i a tants altres agents socials públics o comunitaris sobresaturats i estressats.

I quin és el resultat de tot això? Silenci!

Però és el silenci senyal de satisfacció? NO! El silenci és senyal de conformisme. És la traducció del "Fem tot el què podem!" i la por al "Encara gràcies!"

I no parlem dels diferents centres d'atenció. Tots saturats. Tots amb llista d'espera. Tots amb els productes exhaurits. Tots amb el personal estressat.

I, apa! A inventar alternatives, a posar pedaços al problema. "No el puc ajudar més! Tingui, un Kg d'arròs i posi imaginació als plats."

I la llei, i les ordenances, i les bones voluntats polítiques. Elles pinten el cel i a la pràctica no arriba ni a un decorat d'aquells que es munten entre dos cadires, dos pals d'escombra i una manta de color blau. "Miri, preguis això i així no serà conscient del seu problema".


I per sobre de tot: "No molesti! Facis invisible!".

I així estem amb tota la problemàtica social. Però es clar, és que no hi ha medis. NO HI HA CALÉS! És com anar al cirurgià plàstic i demanar-li que ens estiri la pell per rejovenir 20 anys però afegir que sols tenim 20€. Ell ja ens ho arreglarà: ens donarà un rotllo d'esparadrap i ens dirà on ens l'hem de posar i a sobre, pel mateix preu, fent ja un excés, ens dirà que millor que sigui de color carn i que ens deixem créixer el cabell i la barba perquè així no es notarà tant.

Però sobretot, NO MOLESTI.

I, mira, ja n'estic fart del tema del no molesti i del tema dels pedaços i del tema del xumet.

Què fem amb els discapacitats mentals que molesten?

Si t'interessa el tema, espera uns dies i t'explicaré el què passa amb ells. T'explicaré quin és el riu que passa sota els teus peus i veuràs com es fa perquè no molestin però també veuràs en què s'empren els teus impostos.

Quan ho sàpigues et queixaràs però veuràs que no hi pots fer res més. Ningú hi pot fer res més. Fer més val diners, molts diners. Imagines els diners que val fer més en els quatre camps d'atenció social que he esmentat? Tu has de pagar això de la teva butxaca? Si ara el què treballes durant 12 mesos et serveix per anar tirant, imagines el què valdria l'estat del no malestar? Tu no pots pagar això. Ja no es tracta de voler, sinó de poder. Llavors quina solució hi ha al "Que no molestin!"?

Una pista, si ens imaginem que la societat és com una balsa pneumàtica a la que no para d'entrar-hi aigua i corre un seriós risc d'enfonsar-se perquè hi ha una sèrie de forats que la deixen entrar i sols tens els teus dits de les mans i els peus, i si molt bé t'ho muntes, el teu nas, per tapar-los, què faràs quan els forats siguin més de 21?

A la propera entrada t'explicaré què passa amb els  discapacitats mentals que tenen pobresa assistencial i que malauradament en són majoria. T'obriré un mon soterrat que desconeixes, un mon tan miserable com els altres mons que t'he citat més amunt.


dijous, 21 de juliol de 2016

COMPAREIXENÇA A LA COMISSIÓ D'AFERS SOCIALS I FAMÍLIES AL PARLAMENT DE CATALUNYA, 20-07-2016

Bé, ja ho hem fet!

Ahir vàrem anar a la Comissió d'Afers Socials i Famílies a presentar el Projecte Oriol.

Primer de tot, agrair als diputats la seva presència i atenció. Ara sí que puc dir que em vaig sentir escoltat de manera positiva i constructiva per als nostres representants! Per tant, agraeixo molt i molt el temps que ens van dedicar.

Com podreu veure als vídeos que linko al final, va ser una sessió densa però curta i això és de molt agrair. Els que em coneixeu sabeu la meva opinió, la qual mantinc des que participo en reunions tècniques i, de les quals n'he fet moltíssimes: una reunió que dura més d'una hora, tararí!.

Agrair les preguntes que es van fer ja que varen completar l'exposició que es va presentar de manera audiovisual.

Que què en sortirà de tot això? Doncs, la veritat, no ho sé o, dit d'una altra manera: "Quan ho vegi t'ho diré". Com ja sabeu, no sóc pas molt entusiasta del què fer dels polítics ja que, com ja sabeu, penso que barrejar política amb benestar social és molt complicat pel complex que és la política.

Sense anar més lluny, us puc exposar una paradoxa inevitable: tenim un partit que governa, el qual té com encàrrec aportar a la societat, al poble, el màxim nivell de benestar possible a un cost assequible. Ara se'ls hi planteja que hi ha una nova modalitat de servei (en aquest cas de salut mental) i, per tant, la primera pregunta és: "I perquè no s'ha fet abans això?". Clar, aquesta pregunta és llegeix com una crítica de la qual cal defensar-se. I aquí és on comença el garbuix, l'enrenou, etc. El partit que governa es veu obligat a defensar-se i l'oposició a criticar i els aliats a navegar entre una cosa i l'altra. Això em toca molt allò que no sona ja que el meu objectiu no és que ningú faci un "mea culpa" sinó que tots diguin: "Ostres! Que bé! Anem a veure si podem deixar empremta!" O que diguin: "Deixem-nos de protagonismes i anem a veure com podem participar tots en oferir un nou servei al poble!". Perquè, és clar, si el Govern es sent molest per la iniciativa, li buscarà els tres peus al gat, i tots els gats socials no tenen 3 peus, sinó que en tenen centenars i llavors ja entrem en el terreny del dubte i del temor.

Bé, això és el què penso i si algun de vosaltres, diputats, m'està llegint li diria que intenti separar la política del benestar social, que es posi en la pell del poble i que recordi que "la por és sana, el pànic no"

Us deixo els links:
  1. Video (el podeu veure de manera directa clicant aquí).
  2. Preguntes de Noemí de la Calle (Ciutadans).
  3. Preguntes de Raúl Moreno (PSC)
  4. Preguntes de Gemma Lienas (Catalunya sí que es pot)
  5. Preguntes de Marisa Xandri (PP)
  6. Preguntes d'Anna Figueras (Junts pel Sí)
  7. Respostes.

dimecres, 20 de juliol de 2016

DISCULPES A LA SRA. GEMMA LIENAS MASSOT i AL GRUP PARLAMENARI CATALUNYA SI QUE ES POT

Ben cert és que de vegades un no cuida les formes de com dir les coses. I per 'un' em refereixo a mi mateix que quan se'm puja la indignació al cap, oblido les maneres políticament correctes.

M'explico, la Sra. Lienas m'ha aturat avui al Parlament, on com ja sabeu hem anat a exposar a la Comissió d'Afers Socials i Famílies el Projecte Oriol, i amb tota la raó del món m'ha preguntat perquè vaig estructurar una entrada al blog com si anés adreçada a ella i al grup parlamentari que representa.

No diré que m'he sorprès ja que de seguida he entès de què anava la cosa i de seguida he entès que l'havia cagat de manera ben evident.
Sempre m'han dit que quan em pot la incomprensió vaig en plan xafa-raïms, i aquesta ha estat una de les vegades.

Evidentment que l'escrit no va adreçat ni a la Gemma Lienas ni al grup parlamentari Catalunya si que es pot. NO va adreçat a ningú en concret llevat d'aquelles hombres que constitueixen els costums parlamentaris i que són tan antigues com ho és la pròpia política. En sí l'escrit és una queixa i un lament al què entenem per "arena política", frase que prefereixo tingui més a veure amb els gladiadors o les antigues olimpiades que no pas amb les curses de braus.

És simple de veure i impossible de resoldre: "Jo sóc al govern i per tant, com menys sàpigues tú, amic, de l'oposició o del pacte (no importa), menys problemes em duràs". Bona lògica per la lluita política però mala lògica pel benefici de la població. No cal dir res més en aquest sentit, oi? Ja ho enteneu tots.


De fet, tots juguem al mateix joc quan competim. De fet, el bon Sun Tzu per allà el 500 abans de la nostra era ja ho va deixar ben clar en els seus escrits coneguts per "l'Art de la Guerra". Enganyar, ocultar, confondre i altres sinònims, són tècniques fonamentals per guanyar una guerra i, no ens enganyem o confonguem, un parlament és un grapat d'equips que juguen una mena de joc de sobretaula on qui guanyi acabarà presidint un govern, el govern de torn.

Clar, guanyar i servir al poble es fa difícil de vegades i de vegades es fa impossible.


I això és el què a mi m'encén la sang i per això vaig escriure el què vaig escriure, però no, no anava adreçat a ningú més que a les hombres cacofòniques de la sala dels passos perduts.

Finalment dir que Gemma és una gran persona, com ho són molts si els coneixes un a un. A més a més, com a persona demostra una gran sensibilitat pels éssers humans que constituïm la societat i, a més a més, es troba realment preocupada pels més desfavorits (en el camp que sigui). I això que dic no és fer-li la pilota sinó que és la realitat que he pogut observar. No és difícil fer una radiografia de la personalitat de Gemma però no la faré ja que estem dins el quadrilàter de la política i el meu objectiu no és fer una anàlisi sinó agrair-li que hi sigui.

Mercès Gemma per la teva sensibilitat i per la teva solidaritat amb els més desfavorits!.

En relació al grup polític al què pertany, demanar també disculpes per la confusió creada. NO anaven adreçades aquelles paraules a vosaltres, ja ho he explicat.

Ja a la propera entrada us informaré de com ha anat el dia d'avui i la impressió que n'he tret, tant com a tècnic, com a persona.

diumenge, 17 de juliol de 2016

VIDEO DE PRESENTACIÓ A LA COMISSIÓ D'AFERS SOCIALS I FAMÍLIES EL PROPER DIMECRES 20-07-2016

Hola nois i noies, bon dia!
Doncs sí, ens han convocat per a què els expliquem el tema del Projecte Oriol.
Com que ens han informat que sols tindrem entre 15 i 20 minuts per fer l'exposició, hem decidit fer-la en un vídeo a fi i efecte de ser més precisós i concrets. El Projecte Oriol és un programa amb molta complexitat degut a la gran atenció que presta a cada un dels seus apartats o components. 
Al vídeo hi podeu trobar un resum breu de cada un dels capítols del que en podríem anomenar el seu manual o llibre d'instruccions.
Després de l'exposició, hi haurà un espai per les preguntes i respostes.
El que no m'agrada pas massa és que es donen de termini fins a finals del 2017 per veure si fan alguna cosa o no. Penso que aplaçar una decisió tan simple cosa d'un any i mig és feixuc, innecessari i poc eficaç ja que corre el risc de caure en el cul de sac dels bons propòsits.
Per veure el vídeo, podeu clicar aquí

dissabte, 9 de juliol de 2016

LA COMISSIÓ D'AFERS SOCIALS I FAMÍLIES DIU QUE SÍ A ESTUDIAR LA VIABILITAT DEL PROJECTE ORIOL

Benvolguts socis i amics d'ASPEDIM,

Tenim la satisfacció d'informar-vos que la Comissió d'Afers Socials i Famílies en la Sessió 6 del dia 6 de Juliol de 2016 va aprovar per unanimitat el instar al Govern de la Generalitat a (i cito textualment segons ha quedat recollit al doc. CASF de dita data):

1. Estudiar l’atenció a les persones amb problemàtica social derivada d’una malaltia mental. Aquesta nova figura consistiria en l’acolliment en família aliena de persones amb malaltia mental en situació de vulnerabilitat social. Les famílies acollidores rebrien el suport econòmic i l’orientació professional necessàries per realitzar la seva tasca amb les màximes garanties.

2. Obrir un diàleg amb l’entitat Aspedim per conèixer la seva experiència en aquest àmbit i poder discernir la conveniència d’incorporar aquesta prestació d’atenció social a la Cartera de Serveis. El departament de Treball, Afers Socials i Famílies haurà d’informar abans d’acabar l’any 2017 de les conclusions de d’aquest treball i, si la decisió és favorable, farà una primera proposta de les característiques de la prestació: nom, garantia, objecte, funcions, població destinatària, edat, forma de prestació, perfils dels prestataris i dels professionals, ràtios, estàndards de qualitat i criteris d’accés, etc.

Si bé en la presentació la data de presentació de conclusions era abans d'acabar el 2016, a les esmenes presentades s'aprova que sigui abans d'acabar el 2017. Lamentem la possible demora.

Reconèixer i agrair l'esforç i voluntat del Sr. Fernándo Sánchez Costa, Diputat del Partit Popular de Catalunya. 

Per qui tingui interès en viure com va anar el tema a la Comissió i quines són les inquietuts dels parlamentaris en relació al Projecte Oriol, us deixem aquests vídeos. Molt interessant és l'aportació que fa la Sra. Gemma Lienas Massot del grup Catalunya sí que es pot.

Links:
Posició Ciutadans
Posició PSC
Posició Catalinya Sí que es pot
Posició Les CUP
Votació