dissabte, 28 de maig de 2016

UN PAS MÉS CAP EL RECONEIXEMENT

Sí, finalment hem rebut resposta de la Comissió de Benestar Social i Família del Parlament de Catalunya!!

El dia 25-05-2016 vaig rebre notificació del grup del P.P.C. sobre la presentació de la Proposta de resolució per a la introducció d’una nova prestació social en la Cartera de Serveis en referència a les persones amb malaltia mental i situació de vulnerabilitat social.

He de reconèixer que no les tenia totes i que aquesta comunicació m'ha fet canviar una mica sobre el què penso del poder legislatiu. Certament, mai hagués pensat que arribéssim a aquest punt. Tot i amb això, no les tinc totes i penso que tot es pot quedar en una escenificació inoperant de bones voluntats. Però com que sempre he pensat que cal ser optimista, seguirem actuant com si tot hagués d'acabar com cal que aquests temes acabin.

I dic això perquè el nostre programa és el millor de tots els programes que té Benestar Social i Família de la Generalitat i altres entitats públiques governatives. Clar, la pregunta que hom es fa és "i de què estàs parlant?". Doncs ho explico en breus paraules:

La Generalitat té una sèrie de serveis que es fonamenten en uns respectius programes que per lletra informen de la gran voluntat que expressen. Però la realitat és que al rerefons sols hi trobem una sèrie d'entitats que es lucren a través de subvencions i quotes privades a canvi d'oferir una sèrie de serveis que són en la majoria dels casos una presa de pèl.

Teòricament la Comissió ens convocarà per a què un dia d'aquests, esperem que no sigui molt llunyà, els exposem què és el Projecte Oriol. Després ells votaran si això cal incorporar-ho a la Cartera de serveis i si és així, ens convidaran a que hi participem en l'aspecte tècnic.

Si això fos així i així fos això, el resultat seria un nou recurs reconegut, homologat, acreditat i fomentat per a l'atenció a persones amb discapacitat mental crònica.

Així que esperem la convidada i 'resem' per a què el poder de convicció no s'estavelli contra els interessos polític-econòmics que sempre malmeten la bona intenció en favor de les excuses partidistes que res tenen a veure amb el benestar o simple no malestar dels usuaris.

Us transcric aquí la proposta que var ser presentada i aprovada per UNANIMITAT. Torno a dir però que em fa por pensar que tot això no sigui res més que una rondalla per omplir i justificar el significat de les comissions.


Proposta de resolució per a la introducció d’una nova prestació social en la Cartera de Serveis en referència a les persones amb malaltia mental i situació de vulnerabilitat social

Exposició de motius

La Cartera de serveis socials determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i és l'instrument que assegura l'accés a les prestacions garantides de la població que les necessiti.Aquest document defineix cada tipus de prestació, així com la població a qui va dirigida, l'establiment o equip professional que l'ha de gestionar, els perfils i les ràtios de professionals, els estàndards de qualitat i els criteris d'accés.

El Decret 151/2008, de 29 de juliol, va aprovar la primera Cartera de Serveis Socials.Posteriorment, el Decret 142/2010, d’11 d’octubre, va aprovar la segona Cartera de Serveis Socials. El marc normatiu que regula la cartera de Serveis Socials és la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. D’acord al seu article 25, la Cartera té una vigència quadriennal, malgrat que es pot revisar abans. Tanmateix, la Generalitat no ha portat a terme la revisió i, per tant, la Cartera es troba caducada i la Generalitat hauria de procedir a la seva revisió immediata.

El motiu d’aquesta proposta de resolució és instar la Generalitat a estudiar la incorporació a la futura Cartera de Serveis Socialsd’una nova tipologia de servei per a les persones amb problemàtica social derivada d’una malaltia mental. A l'annex 1 del Decret actualment vigent, a l'apartat 1.2.7 on s'especifiquen els serveis referents a aquestes persones, es contemplen 6 tipus de prestacions. D'aquestes, tres fan referència a la modalitat d'habitatge i grau de suport necessari pels seus usuaris: serveis de suport a l'autonomia a la pròpia llar, serveis de llar residènciai serveis de llar amb suport.

Cal dir, però, que des de fa més de 5 anys i de la mà de l’entitat ASPEDIM i del “projecte Oriol” hi ha en funcionament a Catalunya un nou model d’atenció per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental que per les seves característiques es situaria entremig de les llars amb suport i les llars residències. Aquest servei consisteix bàsicament en famílies que de manera temporal o indefinida acullen al seu sí una o dues persones amb dita problemàtica oferint-los suport de tipus limitat o intermitent per al correcte desenvolupament i manteniment de la seva capacitat d'autosuficiència dins l'ampli concepte de la salut integral. L’experiència d’aquests cinc anys ha estat positiva i valdria la pena explorar les diverses vies d’aplicar aquest model d’atenció.

Podríem parlar, doncs, d’un sistema de “famílies d’acollida” convenientment sostingudes, preparades i orientades a través d’especialistes per atendre a persones amb malaltia mental i situació de vulnerabilitat social. Les avantatges d’aquest model d’acolliment en família aliena són diversos: un menor cost econòmic, una atenció totalment personalitzada, una ràtio d'atenció superior al 1 a 2, una vinculació afectiva de tipus familiar i una integració social desestigmatitzada. Per tot això seria convenient estudiar la integració d’aquesta tipologia de serveis en la Cartera de Serveis Socials.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:
Proposta de resolució:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1.   Estudiar la possibilitat d’incorporar en la nova cartera de serveis socials una nova prestació per a les persones amb problemàtica social derivada d’una malaltia mental. Aquesta nova figura consistiria en l’acolliment en família aliena de persones amb malaltia mental en situació de vulnerabilitat social. Les famílies acollidores rebrien el suport econòmic i l’orientació professional necessàries per realitzar la seva tasca amb les màximes garanties. 
2.   Obrir un diàleg amb l’entitat ASPEDIM per conèixer la seva experiència en aquest àmbit i poder discernir la conveniència d’incorporar aquesta prestació d’atenció social a la Cartera de Serveis. La Conselleria de Benestar informarà abans d’acabar l’any 2016 de les conclusions de d’aquest treball i, si la decisió és favorable, farà una primera proposta de les característiques de la prestació: nom, garantia, objecte, funcions, població destinatària, edat, forma de prestació, perfils dels prestataris i dels professionals, ràtios, estàndards de qualitat i criteris d’accés...

Bé, ja us seguiré informant...

dimecres, 11 de maig de 2016

UNA ENTREVISTA MÉS AL PARLAMENT i UNA TRISTA REALITAT

Ahir dimarts 09-05-2016 vàrem tenir una altra reunió al Parlament de Catalunya amb la Sra. Gemma Lienas Massot del grup parlamentari 'Catalunya si que es pot'.

Aquest cop no ens vàrem poder fer les fotos de rigor ja que ara van una mica de bòlit amb el tema de les eleccions españolas i suposo que també amb el tema dels pressupostos.

De personatges mediàtics ens vàrem trobar amb el Sr. Cocubiela del grup IC-Verds que ens va saludar com si ens coneixéssim, un detall que em va plaure, la veritat.

En relació a la entrevista, poca cosa puc dir, llevat que al sortir
 vàrem comentar els companys que hi anàvem (la Victòria i en René) que els polítics no tenen massa informació però sí un gran interès i motivació sobre la realitat de com va tot això del Tercer Sector Social, sobretot en el què fa referència a la malaltia mental, menors, etc. 

A les dos entrevistes mantingudes amb partits de l'oposició es
destaca que van molt assedegats d'informació de primera mà, i això fa pensar que quan ets a la oposició molta informació no és a l'abast, cosa altrament curiosa si et poses a pensar que per aconseguir informació, de vegades, sols cal treure el nas a les entitats (publiques, privades, concertades, etc.) i preguntar. Però en la seva defensa cal dir que la cartera que arrosseguen és pesada i plena de multitud de temes administratius, polítics i socials. 

D'això hom dedueix que amb tant poca informació, poca efectivitat parlamentària poden tenir però també es dedueix que el Govern fa mans i mànigues per a què la informació no estigui a l'abast de tothom.

Clar, quan un amaga informació i deixa en la ignorància al interlocutor del viatge legislatiu, la cosa dóna què malpensar ja que hom pressuposa que les comissions parlamentàries haurien de servir per debatre les millors opcions socials (en aquest cas). I que quedi clar que per Millors Opcions entenc aquelles que tinguin una millor relació cost/eficàcia. Per tant, si hi ha un profund desconeixement del tema en tots els sentits, poca cosa es pot debatre.

Altra conclussió òbvia és que els grups polítics tot i que sembla ser que tenen assessors per a tot, o bé no els fan servir o bé d'assessors sols en tenen el nom.

Total, que no anem pas massa gaire bé al meu modest entendre ja que sense informació la política que es pot fer sobre un tema es resumeix a veure com te la foto per a fer-te quedar malament i, per l'altra cantó es centra en veure com t'amago la informació per a que no t'assabentis de res del què faig i no puguis opinar.

Així, el concepte de política social acaba sent com sempre ha estat, un estri per silenciar al poble, no pas per resoldre problemes. Amb això vull dir que quan la societat detecta una problemàtica, la política actua per apaivagar la remor del poble posant pedaços, reduint el impacte social però molt poques vegades (si és que una) pensa i actua centrant-se en el problema en sí, en les seves causes i conseqüències. El resultat de tot això és a la majoria dels cassos la ineficàcia i l'excés de costos.

Per tant i concluint en el què a nosaltres ens afecta, molt poca esperança tinc de que el Projecte Oriol i el que representa sigui pres de manera seriosa en consideració, ja que posats a ser pràctics si un dels partits polítics amb qui hem parlat presenta una proposta de ressolució, amb la poca informació que tenen del tema en general, sols cal una mínima resposta mig justificada a mida per part del govern per tapar-los la boca. I suposo que així deu passar amb altres iniciatives socials que oferint una gran eficàcia a un baix cost es queden al calaix de baix dels escriptoris dels nostres parlamentaris.