dimecres, 30 de setembre de 2015

CAMPANYA CISTELLA DE NADAL 2015

ARRENQUEM LA CAMPANYA DE LA CISTELLA DE NADAL 2015

Adjuntem 4 diaspos de com participar i què t'emportes si et toca.

El preu de la butlleta (ni ha 100) són 5 euritos.





dissabte, 26 de setembre de 2015

ESTAT ACTUAL DE LA XARXA RESIDENCIAL D'ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL. Confrerència ACFAMES (08-10-2015)

Hola a tothom!

Us deixo el guió en Power Point de la conferència que tindré l'honor de donar el dijous dia 08-10-2015 a l'Associació ACFAMES (Associació Catalana de Familiars de Malalts d'Esquizofrènia).

La podeu veure clicant aquí. Us ho descarregueu i la podeu mirar.

Ja un altre dia si tinc temps la faré autoexecutable. 

dimecres, 16 de setembre de 2015

REUNIÓ A LA TAULA DE SALUT MENTAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

No solc parlar de les reunions que tenim l'Associació amb altres entitats, siguin administratives (públiques), privades o comunitàries però avui parlaré d'aquesta perquè m'ha plagut ser-hi.

El primer que he de dir és que feia ben bé 10 anys que no participava a una reunió de caire comunitari (barreja de serveis públics amb privats -ONG's-) que és com hauria de ser sempre quan els temes a tractar afecten a la societat en els seus drets.

Durant els 20 anys anteriors al pertànyer a l'Administració i ocupar un càrrec tècnic, he tingut moltes reunions d'aquest tipus i ha estat bo recordar el caliu que s'hi forma.

En sí, l'objectiu és trobar un punt intermedi entre la fogositat de les ONG i la ferrogositat de l'Administració, la qual té una visió molt més pràctica que les ONG. Entre ambdós discursos es troba sempre la possibilitat.

La reunió era a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, un espai situat al costat esquerra del Monestir on s'hi fan multitud d'activitats de caire comunitari.

Jo ja hi havia estat tant per reunions de propietaris, com d'activitats esportives però mai en una trobada comunitària.

M'ha fet molta gràcia i en el més bon sentit, l'espai físic on es realitzava la reunió. Un espai molt gran ja que era la Sala d'Actes. Quasi al mig, unes taules d'1x0,60 (com a molt) aplegades conformant una taula rectangular que els assistents arrodonien en la distribució dels seus seients que no eren res més que les cadires de plàstic on es seuen els oients a la Sala d'Actes.

Unes botelles d'aigua, la majoria sense obrir, en un sector de la taula i uns quants gots de plàstic reciclables.

Poca llum llevat de la que entrava per un dels finestrals.

Curiosament els homes s'asseien a un sector de la taula i les dones a la resta (majoria de dones: 4 homes -sense contar la meva presència- i 9 dones); Curiosament, els homes pertanyien tots a ONG, de les dones no puc dir quantes pertanyien a ONG i quantes a l'Administració.

Perdó, he anat a buscar aigua a la nevera i a l'obrir-la he vist 2,5Kg de galtes de porc que em miren amb cara de pocs amics ja que les tinc que separar de l'os i congelar-les ben aviat o les hauré de reciclar.

Bé, tornant a l'experiència, a mi m'han convidat per explicar el Projecte Oriol, cosa que els que em coneixen ja saben que en puc estar xerrant uns quants dies seguits.

M'havien citat a la una i he arribat uns minutets abans però m'han convidat a seure i integrar-me al grup; cosa que he fet molt gustosament ja que m'agraden aquest tipus de reunions.

Pel què he pogut deduir s'estava tractant un tema sobre una associació que es crea sobre l'atenció a familiars en el camp de la salut mental. Cosa de l'ou que intenta eclosionar. Per un cantó la decisió de fer-ho, la necessitat de fer-ho i per l'altre l'assessorament.

Necessitat de fer-ho inclou la creença de que no es fa prou o que no es fa res sobre el tema. Aquella sensació que tenen els aventurers de fer quelcom que no existeix.

Assessorament com aquell revestiment del "primer informa't" del què es fa i després mira allò que pots fer tu.

Paciència, afecte, humanitat, sensibilitat, etc. Tot molt femení perquè sols el cantó femení dels éssers humans pot transmetre el "no així" sense fer mal, sense frustrar. Molt bonic i amb aromes d'un passat meu tampoc massa llunyà (clar això dependrà de l'edat del lector).

El personal tècnic que allà hi havia ha tingut molta cura en cuidar al president o impulsor de l'associació. Potser si de les 30 idees que li han donat, en queda un parell de clares, ja l'estan ajudant a fer realitat el seu desig. Molt bé! Persones que fan despesa del seu temps en ensinistrar! Això és el què fa falta.

Tot i amb això sempre queda aquell regust del no fem prou perquè no tenim prou medis ni mitjans. I el famós "si jo pogués...!", frase no dita en veu alta però que totes aquelles persones motivades en els drets de les persones ens repetim tant si tants cops. I llavors recordem que avui ens hem assabentat que l'Amancio Ortega (per dir Inditex) al primer semestre de l'any ha aconseguit uns 1.600 milions d'euritos en beneficis. Clar que el nostre il·lustre milionari no perdria el temps en una reunió com aquesta; això ja ho fan els "passarells" pensaria.

En relació a la meva intervenció, com sempre ha estat de gran curiositat per la resta. I no ho dic per afany de protagonisme sinó perquè és la realitat.

No es pot negar que el Projecte Oriol és quelcom que encara és novell per la gent, tot i que fa 4 anys i 9 mesos que funciona.

Acabar agraint el temps de les persones que m'han escoltat i agraint l'oportunitat de ser de nou, encara que hagi estat de manera puntual a l'olla de la salut comunitària.