dimecres, 24 de desembre de 2014

EL DESTÍ DE LES CISTELLES NO ADJUDICADES

De les 4 cistelles "Buides", ni ha 3 que ja tenen solució i estem a l'espera de saber què fer amb la quarta.

 Ø Una s'ha dividit en 8 mini-lots i es sorteja entre els suports del Projecte Oriol, llevat de l'oferta dos nits per dos persones a un hotel.

 Ø Una altra s'ha col·locat a Bar La Tasca de Sant Cugat i es farà un sorteig entre els clients que comprin tantes paperetes com vulguin a un cost de 0,50€ la butlleta. El mecanisme és senzill: cada client pot adquirir el nombre que vulgui de paperetes, hi posa el seu nom o NIF i número de telèfon, les doblega i les posa a una urna. El dia 05-01-2015 es posarà el contingut de la urna a una borsa de plàstic, es remenarà bé i una mà innocent en traurà una que serà la guanyadora.

 Ø Una tercera es troba a Ebay, a subhasta a partir de 1,99€

 Ø La darrera, encara no sabem què farem però si algú la vol adquirir que sàpiga que el cost és de 70€ (sense el bonus per l'hotel).

Si voleu participar a la subhasta d'Ebay, pots accedir-hi clicant aquí.

Bon Nadal!!!


dilluns, 22 de desembre de 2014

BALANÇ DE LA CAMPANYA DE NADAL 2014

Bé, ja ha sortit la grossa de la Lotería Nacional de Navidad
13.437
Per tant qui tingui el 37 és i són els guanyadors de les paneres de Nadal d'ASPEDIM.

Els felicitem a tots i esperem que gaudeixin del contingut de les mateixes!!!

De les cistelles a sortejar se n'han adjudicat 9 i 4 han quedat lliures.

Ara cal:
1.- Veure què es fa amb les 4 lliures
2.- Veure què es fa amb les 4 ofertes de 2 nits per 2 persones que han quedat lliures

Dels números que anaven inclosos 2 han tingut la sort que els hi toquin 20€: el 2.987 i 49.617. Enhorabona als afortunats!!

Mercès a tots i totes els que heu col·laborat de manera directe o indirecte a que la campanya fos un èxit!!

Ara, ens toca exposar quin ha estat el resultat de la campanya:





dimarts, 16 de desembre de 2014

DENUNCIA DE POSSIBLES MALTRACTES

El dia 28-11-2014 va ingressar un nou usuari al nostre benvolgut Projecte Oriol.

Esdevenia d'una residència de malalts mentals crònics on hi ha estat quasi 3 anys.


Vàrem acceptar el cas perquè el coneixíem de fa temps, uns 8 anys o més i perquè la situació que ens presentava feia realment encongir el cor de qui l'escoltava.

Durant mesos el vàrem intentar convèncer que no marxés ja que rebia ajuda de l'Administració a través d'una plaça concertada. Tot i amb això, el què li feien pagar de la seva butxaca és un xic superior al què paga al P.O.

Finalment i veient la seva desesperació vàrem accedir previ consens de la seva família. Això significa la pèrdua de la subvenció.

No comentaré, perquè penso no es tracta de dramatitzar, el què ens va explicar sobre aquests 3 anys de residència. Però sí que puc afirmar que com més dades anem tenint més evident es fa que hi va haver maltractes continuats de tipus físic (alimentació, retenció, sobremedicació, executar tasques que no pertoquen, com a càstig), psicològics (vexacions, denigració, insults) i econòmics (espoli, sancions).

El dia del ingrés, com es sol fer, vàrem repassar l'estat del seu compte corrent per veure què tal anava i per planificar una ordenació correcte de les despeses que no solament la permetessin viure sinó que el permetessin estalviar pels imprevistos (aquesta paraula que s'hauria de dir previstos, ja que d'ensurts econòmics sempre ni han).

Sorpresa va ser quan vàrem veure que el mateix dia 28 havia retirat en metàl·lic mil sis-cents euros i escaig. Preguntat pel motiu ens va comunicar que la directora de la residència l'havia acompanyat a l'entitat bancària a retirar aquests diners dient-li que li cobrava tot un mes per endavant (el mes de desembre). Cal dir que l'usuari no té còpia del contracte i que a la majoria dels contractes es diu que com a màxim es cobrarà mig mes i que aquest mig mes sols té relació amb la quantitat que ell aporta i no amb la totalitat de la plaça.

Li vàrem demanar si l'havien entregat rebut o comprovant de l'extracció i no tenia res de res.

Vàrem poder comprovar que les despeses ocasionades per la residència es cobraven mes a mes per domiciliació i que pujaven entre 1.200 i 1.300 i escaig d'euros. No enteníem perquè ara eren 1.600 i escaig i tampoc enteníem perquè no ho havien fet per domiciliació i molt menys perquè no li van entregar un rebut.

Vàrem parlar amb l'entitat bancària i ens van informar del procediment correcte: denúncia a mossos d'esquadra abans de 15 dies per a què aquests ho transmetessin a fiscalia i aquesta reclamés o autoritzés el reclam de les cintes de vídeo vigilància.

Però el nostre usuari tenia pànic a enfrontar-se amb la residència. Heus aquí la por que els hi té.

En una reunió que vàrem tenir un dia amb la Generalitat ens van informar que sols se li pot cobrar a un usuari el 80% del què cobra per prestacions administratives i ells subvencionen fins un màxim de 1.900€ al mes per plaça. Eus aquí que si fas comptes la cosa no encaixa:

Això ens va deixar més perplexes encara ja que l'usuari cobra una pensió de 600 i escaig. És a dir, el màxim que li podien demanar era un copagament de 480-500€ al mes i no els 1.200-1.300 i escaig euros al mes.

Entre una cosa i l'altra, els famosos 15 dies ja han passat però hem endegat altres estratègies per evidenciar els presumptes (sinó ho dius així igual et denuncien a tu) delictes que s'han comès amb aquesta persona i no solament a nivell d'espoli sinó dels altres maltractes.

L'usuari em qüestió va redactant en una llibreteta un recull de maltractes que cada cop reben més credibilitat a la llum dels esdeveniments.

Prego als responsables de la residència si llegeixen el present escrit que retornin de manera immediata els diners que presumptament s'han quedat de manera il·lícita ja que aquesta persona no és ningú amb recursos econòmics importants i que, encara que ho fos, no hi ha dret a fer això amb persones discapacitades.

No posaré el nom de la residència fins que no tingui clar que no hi ha ni un bri d'ànim per part d'ella d'esmena del què han fet aquesta persona.

I pels que es sorprenguin que aquestes coses passen, doncs que no es sorprenguin tant ja que sembla ser que no són fets massa anecdòtics.


Sempre és el mateix: la cobdícia.

divendres, 12 de desembre de 2014

DINAR NADAL 2014

Dinar de Nadal 2014

Data: dissabte 20-12-2014
Hora: 14,00
Lloc: Barcelona ciutat
Restaurant: el Tobogan
Adreça: Plaça Reial, 10
Tf: 93-302.11.53





Destinataris:
  1. Suports. Si el suport no pot venir però sí l'usuari, sols cal                      acompanyar-lo i venir a buscar-lo, o que vingui i torni sol,   o pot quedar amb algun altre suport que l'acompanyi.
  2. Usuaris
  3. Familiars usuaris



Dos Menús:
1.- Menú de 11,25 € (Cost real 15 €, ASPEDIM subvenciona 3,75 €)
        Primer plat:
                Sopa del dia


                Amanida variada
                Espaguetis o macarrons
        Segon plat:
                Lluç a la Planxa
                Pollastre amb patates
        Postra, begudes i cafè

2.- Menú de 15 € (Cost real 20 €, ASPEDIM subvenciona 5 €)
        Pica-pica complert:
                Calamars
                Gambes a la planxa
                Croquetes
                Pernil serrà
                Cruixent de gambes
                Formatges
                Amanides variades
                Pa amb tomàquet
        Segon plat:
                Lluç a la planxa
                Costelles (chuletas)
                Paella per a dos persones
        Postra, begudes i cafè

Inscripció:
Abans del 17 de desembre del 2014.
Enviar mail dient:
  Número de persones
  Nom de les persones
  Menú que es tria

dimarts, 9 de desembre de 2014

BONES FESTES A TOTHOM!!

DES D'AQUÍ,
DES DEL NOSTRE MODEST ESPAI
US DESITGEM
UNES BONES FESTES


Exposem un poema del nostre poeta, en Toni Gabarró:

El Nadal

El Nadal ha de ser amor i alegria,
família, amics i uns bons plats junts per menjar.
Pau al món, prou justícia.
I als qui mai veuríem,
ajuda a tots.
Sentiments forts, procurant el bé comú.
L'arbre bo, amb valentia.
Comprant els Reis pels nens.
Tot edificant.
Que la bondat se'ns faci
la millor amiga.
Unió entre tots, 
el millor per lograr.

diumenge, 7 de desembre de 2014

50è ANIVERSARI DE L'ORIOL

Clica per veure el vídeo.

El dia 5 de desembre d'ara ha fer 50 anys va néixer el meu cosí germà, l'Oriol.
Jo encara no tenia 6 anys, em faltava un mes i escaig però recordo molt bé el moment.
Érem a la cuina, la meva mare i jo i va arribar el tiet, el pare de l'Oriol. Ells vivien al pis de sobre.
Va entrar emocionat i la meva mare li va preguntar com havia anat i què era, si nen o nena? El tiet li va dir que era un nen.

No recordo res més d'aquell dia. Jo em vaig posar content perquè pensava que per fi tindria un germà per jugar. Clar, un no sap quan és petit que amb un nadó és difícil jugar.




Vaig tenir gelosia de ell, com solen tenir els germans. El vaig estimar i putejar, com es fa amb els germans però poc a poc, any rere any i sobretot a partir dels 5 anys de ell ens vàrem començar a distanciar. Era diferent.

Als sis anys van començar els problemes al cole i va ser diagnosticat de deficient intel·lectual. Mai passaria dels 6 o 7 anys en la majoria dels aspectes.

Quan jo era ja un jove de 18 anys vaig canviar en relació a ell. Me l'enduia amb el cotxe (un 850 de segona mà) a tot arreu. Anàvem a passejar i marxàvem algun cap de setmana junts. Ell encara ho recorda. Dormíem junts però roncava massa (això si que ho recorda).

Després jo vaig seguir el meu camí i quasi no em vaig relacionar amb ell fins els meus 26 o 27 anys en que va tornar a venir a passar algun cap de setmana a la meva casa, amb la meva primera parella i el meu primer fill.

Des llavors, tot i la distància geogràfica vaig anar tenint relació amb ells, els tiets i l'Oriol.

No va ser fins que el meu tiet va morir que la meva relació amb la tieta i l'Oriol es va intensificar fins el punt que vaig acabar sent el seu metge psiquiatra (tant de l'un com de l'altre).

Potser un parell d'anys abans que la tieta morís, als seus 74 o 75 anys (sóc molt dolent per recordar anys) que em vaig fer càrrec de l'Oriol ja que la situació era insostenible per la tieta.

Ja de ben jove li havia promès a la tieta que jo em faria càrrec de l'Oriol i així ho he fet.

Reconec que no sóc persona per tenir l'Oriol cada dia a casa, sóc massa meu o com li voleu dir però sempre sóc allà i ell es sent segur amb mi.

Per a mi és fàcil tractar-lo i entendre'l però ell es mereix un tipus de dedicació que jo, per la meva feina i, com ja he dit, per la meva manera de ser no li puc donar.

Crec que està en el lloc més adient, amb gent que l'estima i li té paciència. Penso que ara com ara, és molt feliç.

Vull agrair des d'aquí la dedicació de qui ara el cuiden, la Margarita i el Raúl. Ambdós tenen el paper primari de fa quasi 3 anys. Va net, polit, s'ha aprimat i té un nivell de salut i exercici que ja m'agradaria tenir a mi. Segueix al taller Alba on l'entenen i també el cuiden.

Amb mi ve els diumenges, de 9 del matí a 18-19 de la tarda i de tant en tant un cap de setmana sencer.

L'agrada molt venir amb mi i a mi em sap molt greu no poder-li donar més però no sóc la persona indicada per aquestes labors.




Abans de crear el Projecte Oriol, l'Oriol era a una residència trobada a corre cuita quan la resi on era i estava ben atès va tancar per culpa de la crisi. Hi va ser per molt poc temps en aquesta segona macro-residència, uns mesos. No posaré el nom de la residència perquè no és pertinent. L'únic que puc assegurar és que es passava la major part del temps assegut a una cadira mirant la tele, com la majoria dels altres interns. No dic que el tractessin malament però perdia qualitat de vida, cosa que ara és totalment al contrari.

Ell, encara que tingui una ment d'un nen de 6 o 7 anys té tant dret com qualsevol altre a tenir una vida digne, no una vida prestada. És molt diferent conviure amb una família que viure en una residència.

Si se'm permet un exemple que pot sonar vexatiu, faré un símil molt més comprensible: és molt diferent que un gos convisqui amb una família que no pas a una gossera, per molt exemplar que sigui. O passat al terme humà: és molt diferent que un nen sigui adoptat per una família que no pas que visqui a un orfenat. No penseu així?

Doncs aquest és l'objectiu del Projecte Oriol.

Felicitats Oriol!!


T'estimo!!