divendres, 31 d’octubre de 2014

ENGEGUEM EL PROGRAMA HARRY PORTER 2014-15

Aquest mes de Novembre del 2014 iniciem un nou cicle de 12 mesos pel Programa Harry Porter.

Gràcies a l'Obra Social de La Caixa hem obtingut uns fons econòmics que aniran íntegrament destinats al programa.

CERQUEM VOLUNTARIS QUE HI VULGUIN PARTICIPAR

Si hi ha algú que n'estigui interessat que es posi en contacte amb nosaltres a través del contacte que teniu a la columna de la dreta on posa: "contacte amb nosaltres"

Aquest mes de Novembre del 2014 iniciem un nou cicle de 12 mesos pel Programa Harry Porter.

Gràcies a l'Obra Social de La Caixa hem obtingut uns fons econòmics que aniran íntegrament destinats al programa.

Com ja sabeu el Programa Harry Porter té un objectiu doble:

1.- Facilitar el transport mecanitzat i l'acompanyament als desplaçaments dels usuaris del Projecte Oriol.
Entenem per aquest concepte:
        a.- L'acompanyament a visites concertades amb professionals de la salut integral que no quedin emmarcades dins el contracte de convivència.
        b.- L'acompanyament a casa de familiars que no es puguin   desplaçar per anar a buscar o retornar a l'usuari a la unitat familiar de convivència (p.ex: edat dels familiars).
        c.- Canvis de domicili de convivència quan el responsable familiar o tutor no se'n pugui fer càrrec.
        d.- Altres casos puntuals.
Les despeses que podrà subvencionar ASPEDIM no seran mai superiors a 20€ ja que s'entén que són actes de curta durada.
La resta de les despeses, cas que ni hagin, aniran a càrrec de l'usuari. Cas que això no sigui possible, s'estudiarà cas per cas el tipus de subvenció i no es podrà superar mai la quantitat de 30€.

2.- Realitzar petits espais de respir (de 10 del matí fins 7 de la tarda) pels suports en aquells cassos en que els usuaris no tenen ningú que se'n faci càrrec llevat dels suports. Tant pels usuaris com pels suports significa una desconnexió i una alternativa tant social com cultural pels usuaris ja que durant les hores en que no estiguin amb els suports realitzaran activitats d'oci i lleure normativitzades. Activitats que seran les triades pels propis usuaris.

Donem des d'aquí gràcies a qui ens patrocina aquest programa: L'Obra Social La Caixa.

El sistema de subvenció anirà des del 100% en aquells usuaris que no disposin de suficients medis econòmics fins el 10% en aquells altres casos que sí disposin de medis econòmics per subvencionar-se aquests petits respirs.

La distribució dels costos globals de cada petit respir es repartirà de la següent manera:
1.- Despeses usuari:
        1.1.- Dinar: màxim de 10€
        1.2.- Berenar: màxim de 4€
        1.3.- Activitats lúdiques o d'oci normativitzades: 10€
        1.4.- Desplaçaments transports públics o cotxe de                                l'acompanyant: màxim 6€
2.- Despeses acompanyant:
        1.1.- Dinar: màxim de 10€
        1.2.- Berenar: màxim de 4€
        1.3.- Activitats lúdiques o d'oci normativitzades: 10€
        1.4.- Desplaçaments: màxim 6€
        1.5.- Bonificació: 20€

Cost total màxim: 80€
Subvenció d'ASPEDIM: màxim 50€

Relativització de costos: cas que l'usuari no disposi de diners per aquesta activitat, les despeses a càrrec d'ASPEDIM seran d'un màxim 50€, això implica que s'hauran de seleccionar activitats gratuïtes, les despeses d'alimentació hauran de ser menors (p.ex: que el suport prepari entrepans i begudes comprades a botigues de queviures) i que els desplaçaments siguin els menors possibles o es facin a peu.


dijous, 30 d’octubre de 2014

HA MORT LA MARE DE L'ENRIQUE

Benvolguts i benvolgudes:

El motiu de la present és per comunicar-vos que ahir dimecres dia 29-10-2014 cap la una del migdia va morir la Sra. Maria Ángeles Oliva a l'edat de 88 anys, mare de 5 fills, el més petit dels quals és dins el Projecte Oriol com a usuari.

Seguint les seves creences i fe, la cristiana, li desitgem un Descans en Pau al costat del seu Deu.

Sabem poc d'ella però del poc que sabem podem dir que ha estat una persona entusiasta amb el Projecte Oriol i que sempre s'ha sentit satisfeta del present del seu fill.

Persona que s'ha mostrat humil i agraïda.

Recordem que als seus 88 anys encara es feia càrrec de la casa i d'un altre dels seus fills, mostrant així una abnegació que sols les mares són capaces de tenir i donar.

Volem així acompanyar als seus fills i sobretot a l'Enrique en el condol i en el sentiment de pèrdua de tant valuosa figura.

Descansi en Pau.

"Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:
veuré llavors un altre firmament.
La finitud és un vaixell varat,
l’hortalissa que menjo no té cucs,
el silenci m’impregna de clarors.
La mort és purament un canvi més."

                                (Joan Vinyoli)

dijous, 23 d’octubre de 2014

dimarts, 21 d’octubre de 2014

REVETLLA DE TOTS SANTS 2014

PROPOSTA DE GABRIELA i MAHZAR PER LA REVETLLA DE TOTS SANTS (HALLOWEEN) 2014

Aquesta convocatòria va destinada únicament als usuaris del P.O. i als seus suports.

Gabriela, Mazhar, la filla d'ambdós i Ángel, m'han comunicat avui que els agradaria comptar amb vosaltres per fer a casa seva una petita festa de "Halloween".

Trobo que és una molt bona idea i que pot ser un al·licient més per als usuaris a qui doneu suport.

Prego a qui els interessi es posin en contacte amb ells per telèfon a fi i efecte de poder organitzar-ho bé.



Ells agrairien que els usuaris que vulguin hi vagin amb algun tipus de disfressa i aportin algun tipus de beguda no alcohòlica o aliment típic d'aquesta festa de Tot Sants.

Us envio per correu electrònic les dades de contacte per qui no les tingui.

L'horari proposat en principi seria de 4 o 5 de la tarda fins les 7 o 8 de la tarda del divendres 31 d'Octubre d'aquest 2014.


Vinga! No sigueu mandrosos i cerqueu una disfressa be divertida!!!

A Catalunya Tots Sants es celebra menjant Panellets, Castanyes i Moniatos.

Ara la festa, com tantes altres, s'ha contaminat amb la neo-cultura nord-americana i en diem Halloween. La imatge del Halloween és la carabassa buida i ells ho consideren la festa dels difunts. Aquí és la festa dels Sants que no tenen data o d'aquells noms que no tenen sant. Per nosaltres, la imatge és la Castanyera.

dilluns, 20 d’octubre de 2014

AQUELLS SOROLLETS QUE NO ENS DEIXEN AGAFAR EL SON

Per insomni de conciliació es coneix aquella dificultat que tenen de vegades les persones per adormir-se tot i que tinguin son.

Diferents són les causes, tot i que les preocupacions en són potser la principal.

No vull parlar avui de les preocupacions que no deixen agafar el son sinó d'un tipus també freqüent i que es fonamenta en els sorollets que genera la casa on vivim o el seu entorn immediat.

Sorollets com una gota d'aigua, una cisterna del WC que no ajusta bé i deixa escapar l'aigua, un grill o fins i tot el company o companya que tenen la respiració pesada (no em refereixo als roncs), també aquella porta o finestra que es gronxa amb els corrents d'aire, el batre del rellotge i qualsevol altra sorollet.

Si ens fixem són sorollets i no veritables sorolls, més freqüentment intermitents i de cadència quasi fixa. Són els clic-clic-clic de l'aigua, el shhhhhh! de la cisterna, el nyic-nyac de la porta o finestra, el tic-tac del rellotge, el hhhhaaaaa-hhhhmmmm-hhhhaaaa del company/a, el cric-cric-cric del grill.

Perquè no ens deixen dormir?

Perquè els escoltem de cop i volta com si apareguessin del res, quan sempre hi són? Apareixen a la nostra consciència d'entre el soroll de la nit o del seu propi silenci, la nostra oïda els aïlla i els magnifica fins el punt del turment auditiu.

Intentem tornar-los a posar on eren a nivell perceptiu: al no res. Però no podem. La nostra atenció els ha seleccionat i aïllat i ara ja semblen veritables campanades a cau d'orella.

Com ho podem resoldre?

La resposta comuna és intentar no escoltar-los, camuflar-los de nou dins el "silenci" de la nit. Però, cony! no podem. Segueixen allà!

Un veritable turment! Quina hora deu ser ja? Ostres! la una de la matinada!. Les dues! Demà passaré un mal dia! Cony de soroll!

Em tapo amb els llençols, la vànua, el coixí... Res. El segueixo escoltant! Tanco portes, finestres... Res! El segueixo escoltant. Aquest sorollet té el poder de travessar parets i portes.

Ja no sabem què fer. Dia rera dia. Ulleres perpètues, mala llet, manca de concentració. I tot per aquest maleït sorollet.

De vegades se n'afegeixen més i tot acaba semblant una orquestra desafinada que toca una simfonia inacabable. I no és que no ens agradi la música però la volem escoltar quan ens ve en gana.

Que humanament tontos que som! La solució és molt simple: NO INTENTIS NO ESCOLTAR-LO.

He? Què diu aquest boig?!

NO INTENTIS NO ESCOLTAR-LOS!

En lloc d'estar pendent si el sents o no, escolta'l!!

Usa'l de gronxador i veuràs que de ser el teu enemic passa a ser el teu amic. Et farà dormir.


NO ESTIGUIS PENDENT DE SI EL SENTS O NO. No te n'adones que per saber si el sents o no t'has de mantenir en alerta? Despert. Com sinó pot saber si encara el sents?

Remei fàcil i eficaç al 100%

Ànims insomnes dels tics-tacs, clics-clics i altres ritmes inanimats!

Bona nit!!


divendres, 17 d’octubre de 2014

EL CAMINANTE

Gaudeix de la sèrie "El Caminante" breus vídeus que et faran reflexionar.

1.- Experiencias-1.
2.- Experiencias-2.
3.- Tipos de personalidad.
4.- Barcelona.

Cada curt reflecteix simples històries comunes llevat del quart que fa una reflexió sobre una gran ciutat.

Segurament trobràs la teva història en qualsevol d'ells o potser en trobaràs vàries.

I per acabar-ho d'adobar, et farem reflexionar una mica més sobre el sentit de la vida, si és que a la vida li cerques un sentit i no et limites a creure en el carpe diem més absurd, clar.

Viatge a Itaca és una poema que Lluís Llach va distorsionar una mica per acoblar-lo als seus interessos artísitics. A mi m'agrada més l'original.

Aquí en tens una interpretació lliure però fidel del què Kavafis volia dir.

Disfruta, medita, pensa i viu!

dimarts, 14 d’octubre de 2014

PER FI PODEM INICIAR EL PROGRAMA D'ODONTOLOGIA!!!

Com molts sabreu el problema odontològic dels malalts mentals crònics sol ser greu ja de ben aviat.

Les imatges fan una mica de fàstig però són la realitat.

En són causes:
1.- El tabaquisme
2.- La mala higiene
3.- Els fàrmacs que s'usen.

Ja fa anys que cerquem una solució econòmica i humana a aquesta probelmàtica ja que la manca de queixals dificulta en molt la masticació i la manca de dents encara més. Això fa que la digestió sigui errònia i provoqui complicacions digestives.
I per altra cantó, les càries i la piorrea són focus crònics d'infeccions agudes o cròniques que poden tenir greus repercusions cardíaques.

Hem iniciat contactes positius amb l'hospital General de Catalunya i properament podrem gaudir dels seus magnífics serveis i, el què és més important, dels seus costos.


Tot i amb això, el costos odontològics són cars, molt cars i per tant, una bona part de les aportacions, subvencions i campanyes anirà destinat a ells.
Ja us indicarem quan iniciem una campanya de recollida de fons que serà posterior a Nadal.

Esperem com sempre la vostra desinteressada col·laboració, de la manera que sigui:
1.- Econòmica
2.- Acompanyament
3.- Difussió

Sols ens fa il·lussió comunicar-vos el fet i el saber que tindrem a sobre una atenció especial i especialitzada amb aquests tipus de pacients.

Bàsquet!!

ART SOLIDARI CONTRA LA SIDA, XXII EDICIÓ

De la mà de l'Associació AEC-GRIS

Benvolguts i benvolgudes,

Us informem que el dia 27 de novembre a les 20,00 h inaugurarem la XXII edició d'Art Solidari contra la Sida, a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural Can Fabra al carrer Segre 24-32 (Plaça de Can Fabra) 08030 Barcelona.

Esperem comptar amb la vostra presència un any més.

Si algú vols invitacions, adreçar-se a:
 

Diana Gutiérrez García
Organització Art Solidari
AEC GRIS Fundació Privada
C/Pujades 68, 3er 2ª

Barcelona 08005 

dissabte, 11 d’octubre de 2014

CONVOCATÒRIA REUNIÓ MENSUAL SUPORTS

Benvolguts i benvolgudes:

El proper divendres dia 30-10-2014 tenim reunió al Gabinet de Sant Cugat, a les 10 del matí, com sempre.

Aquesta vegada però, més que xerrar esperarem l'arribada de les cistelles de nadal.

Per tant, el tema del dia serà:

  1. Preparar les cistelles:
    1. codificar-les
    2. afegir les samarretes
    3. afegir el CD
    4. afegir el dècim de nadal 
  2. Procedir a distribuir les cistelles a cada local concertat.
    1. Entregar-la al representant del local.
    2. Entregar i que es signin els rebuts.
    3. Penjar o entregar la cartulina amb les caselles dels números o en el seu cas, la foto plastificada de les cistelles. Algunes de les cartulines tindran ja algun número agafat. Això es deu a la venda per internet de números.
I sobretot, riure i passar-nos-ho  bé mentre ho preparem!

Precisem quants més cotxes millor a fi i efecte de fer el repartiment el més curt i eficaç possible. És a dir tots els que tingueu vehicle, el porteu i si algun conegut vol acompanyar-vos amb el seu cotxe, cap problema, serà ben rebut. Penseu que la zona de distribució és força ampla; així, com més siguem amb cotxe més fàcil serà.

Bé, ànims!
A vendre el major nombre de participaciones possibles!!!



dijous, 9 d’octubre de 2014

MERCÈS ALS DONANTS ANÒNIMS

Hem rebut donatius de persones de les que sols sabem el nom i l'oficina on han fet el ingrés o transferència.

Com que no sabem si volen guardar o no el anonimat però a l'hora els volem traslladar el nostre agraïment més sincer, hem decidit posar les inicials del seu nom per poder-los-hi fer arribar.

I.M.G. oficina 0847

MC.A.R oficina 1107

A tots moltes mercès!

dilluns, 6 d’octubre de 2014

EL CONGRÉS VIRTUAL DE PSIQUIATRIA DEL 2015

Hola a tots i totes.
El dia 29-09-2014 vàrem enviar la proposta de conferència virtual  sobre el Projecte Oriol a aquest congrés.


Avui ens han respost demanant més informació de la possible ponència.
Com que crec que el resumen enviat és bò i intenta explicar el què fem, us el trasllado aquí.

"Hola, buenos días

Veamos si lo siguiente va bien.

El Projecte Oriol es una iniciativa en principio privada sin afán de lucro que se gestó a raíz de la crisis del 2008.
Las consecuencias para muchas residencias privadas sin afán de lucro pero de tamaño pequeño (18-24 plazas) fué el cierre de las mismas, con concurso de acreedores, etc.
Yo trabajaba en dos de estas residencias como médico psiquiatra y terapeuta.

En Octubre-Noviembre del 2011 me quedé sin estos trabajos y tuve la genial idea (no es narcicismo) de crear un sistema diferente de atención a personas con enfermedad mental crónica y discapacitante.
Así surgió el Projecte Oriol que se puso en marcha el uno de enero del 2012.
El Proyecto Oriol parte de la base del fomento de la salud integral de sus usuarios. Es decir no es solo un sistema de acogida familiar de dichos enfermos sino que atiende a los campos siguientes de la salud individual: la estabilidad psíquica, la estabilidad orgánica, el fomento de la autonomía personal, la integración social en el barrio donde se reside, la integración familiar en la unidad familiar donde reside, el aprovechamiento exhaustivo de los servicios públicos o comunitarios, la integración en recursos educativos, formativos y lúdicos de los usuarios y finalmente, la explotación de aquellas ventajas que les puede proporcionar el reconocimiento de su discapacidad a nivel público y comunitario (grado de discapacidad, grado de dependencia, etc).

Por otra parte, las personas que acogen al usuario en su hogar son seleccionadas de manera estricta en 5 pasos, uno de los cuales es la evaluación psicológica por medio del test CUIDA. Los "soportes" como así los llamamos, reciben una formación continuada por nuestra parte tanto presencial, como por medios telemáticos, como por medio de talleres.

En la selección del grado de soporte que precisan los usuarios se atiende a los informes clínicos y psico-sociales del paciente, como a entrevistas con el propio paciente y sus responsables familiares o tutores (según el caso). También se someten a una evaluación digital de su necesidad de soporte, con lo cual se sabe el grado que precisan. A estos efectos, hay definidos 4 grados de necesidad de soporte que van en función del grado de autonomía de la persona a atender.

Una vez definido el grado y un primer perfil del paciente, se busca entre la cartera de soportes (futuras unidades de convivencia) la que se adecue más al perfil del paciente. Se realizan las reuniones de conocimiento in situ entre la propuesta familiar y el paciente y tutores y se acaba ingresando al paciente en la unidad más satisfactoria.

El seguimiento que se hace de las unidades de convivencia (así llamamos a un paciente integrado en una unidad familiar) es estricto y evaluativo. A parte de la atención telemática las 24 horas del día y los 7 días de la semana, se realiza una visita mensual como mínimo entre el psiquiatra y el convivente o usuario o paciente, también se realiza una visita mensual al domicilio (como mínimo) para observar, evaluar y atender los problemas o incumplimientos del contrato de convivencia. Cada semana se realiza una entrevista para conocer el estado de la relación, necesidades, evolución de los protocolos, etc. A final de mes se emite un informe resumen del mes, donde se encuentra la evaluación en todas las áreas de convivencia de la unidad.

Como puede deducirse, la atención es totalmente individualizada a todos los niveles del concepto de salud integral descrito hace un rato.

También como puede deducirse, la riqueza que aporta este sistema de tratamiento no tiene comparación con lo que un mismo paciente puede recibir en un entorno residencial, sea cerrado o semi-abierto.

Finalmente es necesario hacer ver al oyente que hay otro beneficio directo de dicho Projecte y es que los soportes (unidades familiares) son todos personas que han trabajado en el ramo de la atención de personas con discapacidad y que son víctimas de la crisis. Lo que se cobra por plaza no es mucho pero permite un respiro y una ocupación vocacional a quien desempeña dicho papel.

Los resultados han sido hasta ahora inmejorables, todo y que la cuantificación es más analógica que digital ya que no hablamos muchas veces de tangibles como es la expresión de la Tensión arterial, etc.

Actualmente, en Octubre del presente año, nos hemos constituido como Asociación ya que ello nos permitirá desarrollar otros programas secundarios al Projecte Oriol que desde el campo privado no se contemplan. Dichos programas secundarios son:
1.- La brosa d'en Rutxill: subvención, préstamos, etc. a soportes y usuarios (dentista, artículos de necesidad immediata, etc.)
2.- El Programa Harry Porter: personas dispuestas a hacer traslados o acompañamientos a visitas concertadas, etc.
3.- El Programa quinto elemento, donde una bolsa de abogados atienden preguntas de índole variada: incapacitación, tramitación recursos seguridad social, prevención del expolio por parte de tutores familiares o familiares de referencia de los enfermos,etc.

Quizás Vds. se preguntarán qué tiene que ver ello con la psiquiatría? y quizás lo único que yo pueda responderles es que el DSM define muy bien el concepto de la mayoría de los trastornos mentales reconocidos cuando siempre hace hincapié en que uno de los criterios para poder hacer cualquier diagnóstico (excepto 2) es que el trastorno provoque malestar clínicamente significativo a nivel individual, familiar, social y/o formativo laboral. Nosotros añadimos un quinto elemento que es el judicial o legal.

Así se ha conseguido que personas que ingresaron en el proyecto totalmente institucionalizadas (de años) poco a poco se han integrado en un entorno social de barrio más autónomo y son capaces de atender a su higiene personal, a su habitación, a su ejercicio físico, a su formación o entretenimiento formativo y formal, así como a la ausencia de crisis psiquiátricas, pérdida de peso, control del colesterol, del azúcar, de la hipertensión, enuresis, sobremedicaciones, etc, etc. La atención médica y terapéutica es immediata ante cualquier asomo de descompensación.

Quizás la mayor novedad estriba en que no existe nada parecido en España y que una ley en Catalunya permite firmar un contrato de convivencia entre el usuario o sus representantes legales y la unidad de convivencia.

Nosotros no hablamos de cuidadores, hablamos de soportes. Y ello lo aplicamos desde el 2012.

No sé si es esto lo que desean conocer. Cualquier otra cosa me la comentan.

Saludos cordiales

Dr. Peris"

dissabte, 4 d’octubre de 2014

QUÉ ÉS UN PSICOTERAPEUTA?


L'altra dia llegia un post d'en Kristof W. en que es generava un fòrum sobre l'eficàcia de la psicoteràpia i dels seus executors.

Jo fa 30 anys i poc més que em dedico a la psiquiatria i la psicoteràpia i aquest és un resum de la meva evolució dins la meva professió:

Durant els primers 10 anys em vaig dedicar a cercar un model que contemplés tots els casos. Vaig endinsar-me dins diferents escoles d'aquell temps, algunes ni les recordo. Psicoanàlisi, neopsicoanàlisi, conductisme i derivades, sistèmica, counselling, gestalt, hipnosi, etc, etc.

Les vaig estudiar i assajar totes. Cap em va satisfer.

Cansat, vaig fer un any sabàtic en el què em vaig dedicar a la informàtica.
Vaig vendre alguns programes.

Un dia em van venir a buscar per fer de terapeuta i com que la oferta era bona, més que no pas les ganes, ho vaig acceptar.

Va ser com un renéixer. Sense adonar-me havia assolit un estil propi. Imagino que el programa silent que diem subconscient i inconscient van anar fent la seva feina com un somni profund.

El què va sorgir va ser una manera pròpia d'entendre la problemàtica de l'altre. La meva tècnica no és ni fu ni fa, és una mena de barreja de tot i a l'hora és selectiva segons qui tinc davant.

Vull dir quelcom tan simple com que cada persona té una manera de ser abordada. Aquesta va ser una de les més grans lliçóns que em va donar la meva professió.

Poc a poc i a la vegada, altres factors es va anar sumant a l'experiència de la meva feina i vocació.

Poc temps després, als 35 anys vaig formular l'equació que anomeno moment terapèutic ja que m'ho miro des de la meva vessant. Però li podríem dir moment de canvi o de revelació o d'integració. Tot depèn des la vessant de l'equació que ho mirem.

La famosa equació conté els següents elements:
1.- Intel·ligència de qui té el problema.
2.- Capacitat de pensament abstracte vs concret.
3.- Experiència vital de qui té el problema.
4.- Moment vital en el que el problema es presenta.
5.- Sort en trobar un terapeuta adequat.

Com es pot veure, aquí no hi pinta res el problema en sí. El problema en sí no té cap mena d'importància. Pot ser greu, mortal o lleu però el què determina que un conflicte es converteixi en problema és la capacitat d'afrontar-lo. D'això se'n diu Resiliència.

El primer que ha de saber un terapeuta o un usuari és que el terapeuta sols és una mena de bastó. Algú en qui t'hi pots recolzar mentre se't cura la cama trencada. Res més.

Potser el membre de l'equació que més pesa és l'experiència vital de qui pateix el problema. Els imputs de la vida reaccionen amb la genètica de la persona i configuren la seva personalitat. La personalitat és en molt inamovible. Canviar de personalitat és pràcticament impossible a partir de la preadolescència.

En resum, la majoria dels problemes són fruit dels trets anormals de la personalitat. I per anormal defineixo en aquest context aquells trets que ocasionen que conflictes es converteixin en problemes.

És aquesta la raó de que dins l'empatia, molts problemes dels altres ens semblin tonteries a nosaltres. Aquest és un altre tema molt interessant: perquè els problemes dels altres em sembles majoritàriament absurds i en canvi els meus no?

Quan una persona em ve a veure per un problema o estat problemàtic el primer que cal fer és estabilitzar el seu pensament, de manera que pugui començar a treballar. En això els fàrmacs, si són oportuns, són molt beneficiosos.

A partir dels 15 dies pots iniciar un treball amb la persona. El primer de tot, mentre t'endinses en el problema que t'exposen i te'l vas fent teu (et crees una imatge compatible amb la teva experiència), vas coneixent a la persona.
Això dura poc, un parell de sessions.

A l'hora és possible que ja hagis avaluat la disposició de la persona a deixar-se orientar. És a dir, inicies una sèrie de temptejos per veure per on li pots obrir la porteta de la voluntat. L'exposes poc a poc el seu problema d'una manera comprensible i sempre segons les seves paraules i clar, obtens una resposta.
Generalment calen molts intents per obtenir un canal acceptable de comunicació per l'usuari.

Pot ser que no en trobis cap i que comencis a tenir la sensació que la cosa no va enlloc.

És en aquest moment que es sol plantejar cap els 2-3 mesos quan li dius que no anem bé.

Les respostes són 3:
1.- La més freqüent: "Tornem-ho a intentar!". Depèn de la teva experiència i coneixements, el terapeuta dirà si o no però com a condició exigirà un major esforç o la implicació de tercers (familiars, amics); posarà una data de1 o 2 mesos i si no hi ha canvi, acabarà la relació.
2.- La segona més freqüent: no tornen.
3.- L'acceptació per part d'ambdós que la teràpia (que passa a ser un acte molt i molt lent) és quelcom que a la persona li cau bé però és més ja un acompanyament que no pas una crossa o un bastó momentani. Aquestes relacions poden durar molts i molts anys, de manera continua o, més freqüentment a períodes.

Sigui com sigui, el terapeuta ha de ser humà i no empresari. Ha de ser honrat amb l'altre i amb sí mateix.

Jo, per sort, quan un usuari m'avorreix o arribo a la conclusió que no en treu res de res, el despatxo o el derivo. Ja que no cal oblidar que no tots els bastons van bé per tothom ja que un terapeuta és abans que tot i per sobre de tot una persona i per molt professional que sigui no podrà mai deslligar la seva personalitat de la seva professió. P.ex. he conegut bons terapeutes que no poden treballar amb persones que hagin estat víctimes de maltractes sexuals de petits, altres que no accepten determinats tipus d'usuaris per la seva manera de vestir, ser o expressar-se, i així.

Clar que per a mi i per sort, la meva professió és un art ja que vaig néixer amb aquestes qualitats i els diners, tot i que són molt importants no són per mi motiu suficient per retenir un usuari que no puc ajudar a evolucionar.

Per posar estadístiques pròpies: en 10 anys he atès uns 700 pacients diferents, dels quals 470 han vingut més de dos vegades. D'aquests una tercera part ha fet un tractament superior de 3 mesos o més. I d'aquests a tots els ha millorat la vida i a una altra tercera part els anava bé a l'any d'acabar. És a dir: de 100 persones que em venen a veure, sols a un 7,5% els he vist reeixir fins un nivell satisfactori (per ells) constant (de més de 12 mesos).

Ja veieu, un 7,5% han pagat els diners per un resultat positiu i durador i un 22,5% els ha anat "bé" la seva relació amb mi.


Jo no parlaria d'èxit o si?

divendres, 3 d’octubre de 2014

DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, 10-10-2014

Adjunto carta d'invitació de la fundació Pere Claver.

M'han informat que cal inscriure's de manera prèvia als actes que volgueu assistir. 

Són gratuïts.

Si algú del Projecte Oriol es vol inscriure, sols cal que m'ho faci saber per correu electrònic.



Benvolguts i benvolgudes,  

Amb motiu del Dia de la Salut Mental , Sant Pere Claver ha organitzat una jornada d’activitats el proper divendres dia 10/10 de la que teniu informació detallada a la nostra PÀGINA WEB.    http://www.santpereclaver.org/diasalutmental

També us volem recomanar les sessions de Cine Fòrum previstes al llarg del mes d’octubre. Trobareu informació detallada en el link :


Us adjunto una mica d’informació sobre les sessions programades.


Fins aviat,

Marisa Garcia-Duran B
Coordinadora de Serveis Comunitaris
Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials
C/ Vila i Vilà 16 . CP 08004. Barcelona.
Tel: 93.324 88 91
Fax: 93.442 74 31

dijous, 2 d’octubre de 2014

CONCERT SOLIDARI PEL SAHARA 13-10-2014

MAGNÍFIC CONCERT

A qui li agradi el Blues o a qui es senti motivat pel Sahara i la seva gent.













El dilluns 13-10-2014
a la sala LUZ DE GAS
Per 10€ gaudeix de bona música i dóna un cop de mà a qui també ho necessita.
I perquè t'animis et deixo una altra cançó de'n Xavier Soranells del DVD eXess.

POESIA AL PROJECTE ORIOL per Antoni Gabarró Puig

POESIA AL PROJECTE ORIOL
(Antoni Gabarró Puig)
01-10-2014

Ens fa molt bé a tots.
Ens cuiden i ens mimen
una acurada gent que està per nosaltres.
La Victòria, l'Hernán, el Raúl i la Margarita;
La Belkis, la Legnary, en Pericles i en Luís;
L'Àngela i el Jorge.
Això va que pita!

I principalment el metge, el doctor Peris,
gran psiquiatra, encara que ell no ho fila.
Massa modest, em diu que li tiro massa flors,
i en fi, tots ells són la nostra sintonia.

Acollits en pisos, lliures vivim,
infinitament millor que millor rifa,
molta gent voldria viure com nosaltres,
ben cuidats i alimentats.
El Projecte porfia.

També tenim llure acció individual,
amb l'ASPEDIM com a gran reforçament,
tot gràcies al doctor Jacint, que a la gent
veu, cura i cuida d'un mode total.


Amb Gran estima al Projecte Oriol i al doctor Jacint.