diumenge, 31 d’agost de 2014

QUÉ ES UN PSICÓPATA?


Generalmente usamos este calificativo para definir a una persona "mala", "dañina", "peligrosa". Una persona con la que no puedes confiar en que te sea nunca sincera. Una persona que te manipulará siempre, te usará siempre. La única relación posible con una persona así es la sumisión.
Pero no nos confundamos, la mayoría de los psicópatas están en la calle y no en la cárcel. En la cárcel hay algunos, los más violentos a nivel físico pero la mayoría pueden controlar bien su violencia o pueden realizarla de manera no física. De hecho es lo que siempre hacen.

Confusión entre los conceptos de sociópata, antisocial y psicópata:
El lenguaje convencional y los mismos especialistas suelen usar indistintamente los mismos calificativos para personalidades distintas pero que hacen un daño social.
No podemos confundir, ni usar el mismo adjetivo para definir a cada entidad.
Un sociópata es aquél que causa un daño a la sociedad de manera voluntaria. Es decir: roba, estafa, agrede, mata, etc. Pero no es una persona que carezca de sentimientos o que no sea capaz de empatizar con los demás.
Un ejemplo sería un ladrón o un homicida por venganza. Ambos actúan contra la sociedad pero no por ello pueden querer menos a los suyos o a sus amigos y ser lo que se dice "buenas personas" de manera sincera.
El término antisocial ha sido adoptado por la OMS (CIE) y la Psiquiatría Estadounidense (DSM) para describir un trastorno de la personalidad, es decir una especie de enfermedad mental que se refleja en la manera de ser permanente de cada uno. Contiene el diagnóstico de la psicopatía pero a la vez no contiene el concepto de psicópata integrado (por decirlo de alguna manera). Dichos manuales siempre se refieren a la conflictividad social. Y no contemplan la posibilidad de psicópatas que no reciben condenas o son civiles o sociales y suaves.
El psicópata "integrado" es aquella persona que siendo psicópata no comete o sabe salirse airoso de actos antisociales. Hare, especialista y formulador de la teoría de la TRIOPE (Tríada Oscura de la Personalidad) engloba en las personalidades malignas a 3 diagnósticos que comparten casi todo pero que tienen variaciones en la manera de comportarse y sentir:
1.   Psicópata
2.   Narcisista
3.   Maquiavélico
Las 3 personalidades comparten el rasgo común de no poseer empatía para con nadie, la falta de remordimientos por el daño externo, la incapacidad de querer, la manipulación exquisita, el ansia de poder, la aparente falta de ansiedad y con ello de miedo, la impulsividad y la baja tolerancia a la frustración.
Solo una observación detallada nos permite colgar una u otra etiqueta ya que todos ellos comparten rasgos de los demás.
Así un psicópata tiene un alto grado de narcisismo y suele ser perverso pero su rasgo clave es el dominar al otro por la fuerza.
El Narcisista busca el dominio del otro haciéndole sentir inferior y manipulándolo para que así sea. Su objetivo también es el dominio de otro pero por "adoración".
El Maquiavélico es un personaje retorcido, muy hábil en la manipulación estratégica, su dominio lo consigue pues a base de "trampas" y de saber ocultarse entre líos relacionales.

Dice la literatura seria sobre este triste tema que la mayoría de los psicópatas integrados están en la calle, algunos en la cumbre de las empresas, la política, la medicina, el derecho, etc. Pero también los encontramos en el piso de enfrente o de al lado, en aquél conocido del barrio, en la calle, en el trabajo, en la escuela o centro académico, en los matrimonios o parejas, en los padres y madres que llevan a sus hijos a la escuela, etc.
Se calcula que un 1% de la población, independientemente de edad, cultura, clase social o económica, están ahí mezclados entre nosotros y en muchos casos dirigiendo el destino de la población.
Un buen antro de psicópatas lo encontramos en los comerciales, acogiéndonos aquí al significado más amplio del término: el que vende un producto. Aquí incluimos a los políticos, banqueros, empresarios (tiburones), etc. etc.
Tratamiento: simplemente no existe en la actualidad ningún tipo de tratamiento "curativo" ni farmacológico, ni terapéutico. Existen procedimientos quirúrgicos como la tan famosa "lobotomía frontal" pero ello es el equivalente a la muerte de la personalidad.
Prevención: se habla de programas preventivos en la educación básica i a partir de los 3 años (inicio de la socialización). Dichos tratamientos preventivos consisten en talleres de expresividad emocional y de los afectos, el entendimiento por parte del niño o de la niña del querer, de la empatía, de las emociones y afectos que producen en los otros nuestras conductas, sean físicas o verbales.
Cómo detectarlos: enfrentarse a un miembro de la TRIOPE sin serlo suele tener fatales consecuencias. Hay que pensar que su arte es la manipulación y son verdaderos tejedores de escenarios variopintos.
¿Luego, cómo les podemos detectar? Es muy simple, por suerte. La principal arma del psicópata es la manipulación. Con ella teje como una tela de araña alrededor de la víctima hasta que la atrapa o dicho de otra manera, es como un brujo del engaño.
Manipular es vender una historia por cierta con el objetivo de que el otro confíe en quien la emite. Una mentida se teje a base de hechos falsos y otros de ciertos. Los ciertos sirven para dar credibilidad y los falsos, cuyo objetivo es el convencer y manipular, son los realmente importantes.
Pero para tejer una mentida hay que pensar en los detalles de la misma. Por muy inteligente y precavido que uno sea, a un observador que se interese difícilmente podrá convencérsele del todo. Aunque la duda es un buen aliado del psicópata.
Cuestionar las afirmaciones del psicópata, preguntar sobre ellas y ahondar en ellas es la mejor arma ya que llega un momento de la conversación en que al psicópata se le ha acabado el guión y habrá de improvisar. Es ahí donde se le pilla ya que empiezan a aparecer contradicciones con el resto del discurso.

Por ejemplo, llegará un momento en que detectarás que se ha contradicho con otra de sus afirmaciones hechas antes. Si se lo planteas intentará justificarlo con más improvisaciones o cambiará hábilmente de tema. Ahí es donde le habrás pillado. Te recomiendo que una vez pillado, de manera muy diplomática te retires de la relación. No lo subestimes, no lo desafíes, no hieras su ego porqué entonces puede buscar la venganza y ello no es bueno para ti, ni para nadie. Dale excusas simples y tajantes.
Si por desgracia él o ella pensaba que ya te tenía en el bote y se ha encaprichado de ti (seas quien seas), aíslalo de ti y si ello no es suficiente y empieza un acoso, no dudes en ponerte en contacto con un abogado y con la policía (aunque de entrada no te hagan caso).
Finalizo con un ejemplo de la naturaleza: hay un insecto nocturno que acecha a otros insectos. Su proceder es muy ejemplarizante: se acerca despacio y cuando está a una distancia prudencial, con sus dos largas antenas acaricia a la víctima y la relaja, luego se la come sin más.
Si tienes dudas sobre el tema, consúltanos por email (columna derecha, arriba del todo). 

divendres, 29 d’agost de 2014

COLÒNIES DEL PROJECTE ORIOL MALGRAT JUNY 2014

Aquest any hem tornat a anar a Malgrat de Mar ja que l'oferta econòmica i de serveis ha estat la millor que hem trobat.
És un hotel de 3 estrelles amb l'opció de TODO INCLUIDO.

Com podeu veure és a menys de 100 metres de l'estació de rodalies de Malgrat de Mar i a uns 100 metres de les platges.


Han anat 12 usuaris i 2 acompanyants: la Victòria i l'Hernan.



El cost total per cada usuari ha estat de 270€ per 6 dies i 5 nits.

Cada usuari ha dut a més a més entre 40 i 50€ per despeses de butxaca.

El desplaçament tant d'anada com de tornada va ser en RENFE.

El tema de les maletes, com cada any es va solventar usant un vehicle gran on s'hi van carregar totes les maletes i altres estris necessaris a fi i efecte que ningú les despistés en els desplaçaments i aquests fossin molt més còmodes.

El punt de trobada va ser l'estació de Sants.

El vídeo que veureu està compost com si es tractés d'un àlbum de fotos animat amb música.

Clica aquí per veure el vídeo.

dijous, 28 d’agost de 2014

LA REALITAT MÉS PROPERA ÉS LA QUE ENS FA ACTUAR

QUÈ COSTA DONAR UN COP DE MÀ?

Aquest vídeo que no té pas massa relació amb ASPEDIM m'ha fet pensar en el fàcil que és que les persones es mostrin compassives i solidàries amb els que pateixen. 
Però també em deixa molt clar que sols la proximitat a la desgràcia aliena és la que crea el desinterès en donar un cop de mà.

Els medis de comunicació ens informen i ens fan sentir espectadors, la realitat més propera és la que ens fa actuar.

Que el disfruteu!


dimarts, 26 d’agost de 2014

LA BORSA DE'N RUTXIL, RASPALLS DE DENTS ORAL-B

Una de les vetlles més importants per ASPEDIM en relació al Projecte Oriol com ja hem explicat a l'entrada on es descriuen els protocols de salut integral (clica aquí per anar-hi) és la higiene.
Un dels articles que més comprem són els raspalls elèctrics per la neteja de les dents i la llengua.
Comprem sempre Oral-B ja que ens surt molt econòmic: 21,29 € i ens el serveixen a domicili.
Pel baix cost que tenen sempre recuperem la inversió i això permet que amb una mínima quantitat de diner haguem comprat ja molts raspalls elèctrics. No disposem del nombre exacte perquè abans ni el comptàvem al pressupost però segur que són uns 10 o 12.
Evidentment no es carrega cap mena de comissió per la gestió i el descompte que obtenim ja que aquests diners els considerem reciclables.
Encara que sembli mentida hi ha usuaris que el seu marge econòmic és molt estret o inexistent i per tant cal esperar a que ho tornin en mensualitats molt petites o quan perceben una de les pagues dobles.
Aquest és un altre cas on els diners poden impossibilitar una part simple però molt important de la cura personal i on una petita, molt petita ajuda soluciona el problema.

  

diumenge, 24 d’agost de 2014

EL PROTOCOL DE SALUT INTEGRAL DEL PROJECTE ORIOL

Us presentem el protocol de salut integral del Projecte Oriol.

Podeu clicar aquí per veure'l però us recomanem que primer llegiu el text següent. Al final trobareu el mateix link.

Si teniu la paciència de mirar el vídeo (no hi ha manera que es senti més fort i més clar, ho lamentem) veureu que el tema és molt més complex del què sembla en un principi.
Prendre el pols (que es diu) a les 5 àrees en les que dividim la salut integral d'una persona no és gens fàcil. Cal grans coneixements sobre la salut, en el seu concepte més holístic de la persona.
Són anys d'estudis i experiència els que et permeten formular de manera tan lògica i simple els peus del milpeus de la salut.
L'escoltar, el deixar fer als altres és el què enriqueix una idea. No solament la millora en el seu concepte, sinó que la fa possible.
El què veureu i escoltareu al mirar el vídeo és en el fons un curs comprimit sobre salut integral en persones amb discapacitat.
Quan planifiquem de manera individual el protocol, aquest no és mai seqüencial en relació a les àrees (ara la primera, ara la segona, i així), és també holístic ja que moltes de les passes que es protocolitzen són homogènies en el temps. Això aporta una tridimensionalitat als protocols que és difícil d'exemplificar en diagrames de dos dimensions.
Altres vegades o quasi sempre, noves informacions apareixen al llarg del temps i algunes són d'aquelles que un diu: "si ho hagués sabut abans, la feina que m'hagués estalviat, el temps dels participants -pacient, suport, familiar, metges, etc.- i diners -que no falta mai aquesta variable-".
Però poc a poc veus com la persona va canviant: millor presència, millor colors, millor cura personal, baixa el colesterol i els triglicèrids, ja és capaç de fer-se el llit, ara l'agrada dutxar-se cada dia, etc. etc.
El concepte d'holístic té a veure i molt amb l'observació de l'individu com una resultant de la interacció entre elles de les diferents àrees de salut, on l'expressió no és una simple suma o afegit sinó quelcom més. Dit d'una altra manera si l'individu és un sistema, els subsistemes que el composen no són suficients per explicar-lo. A la foto ho podeu veure molt clar: els subsistemes no omplen tot l'espai, hi ha un espai que sols pertany al sistema però que no podria existir si no i haguessin els subsistemes. Aquests vuits que sols pertanyen al sistema exemplifiquen el concepte matemàtic d'exponencial. La segona foto expressaria un sistema format de subsistemes que fos, el què en diuen aritmètic o que el seu resultat no és res més que la suma dels subsistemes.
Per exemple: la satisfacció de la persona quan perd pes o l'agrada anar net cada dia no és resultat directe de la higiene, l'exercici físic, una dieta adequada, etc. és quelcom més. I la satisfacció millora l'expressió de la cara, dóna més loquacitat i més ganes de fer coses. És a dir la satisfacció és quelcom que a l'hora modifica als subsistemes i els fa més eficaços, establint-se així un feed-back postitiu. Curiós, oi?

Bé, us deixo gaudir del vídeo i de nou, disculpeu la qualitat del so però l'original no sona malament.
Per veure el vídeo, clica aquí.

dimarts, 19 d’agost de 2014

ASPEDIM JA TÉ EL SEU NOU FACEBOOK

Hola a tots i totes

Ja hem creat la pàgina del facebook però de moment
no hi trobareu res de res ja que sols l'hem creat i us ho volem comunicar.

Poc a poc anirem donant-li forma però si us interessa ja us hi podeu fer amics.

L'adreça és: aspedim ong 

US HI ESPEREM!!

dimecres, 13 d’agost de 2014

SUBVENCIÓ APARELLS DE PRENDRE LA TENSIÓ ARTERIAL

Les persones que atenem són en majoria majors de 50 anys.
Per altra cantó, el tipus de fàrmacs que prenen de fa anys causen efectes indesitjables a més o menys llarg termini. Efecte com la hipertensió arterial, augment dels lípids, obesitat, diabetis, problemes d'incontinència urinària, estrenyiment, alteració de la concentració, de la memòria i de la marxa o del sistema nerviós perifèric.
La majoria els podem controlar amb l'observació visual (alteracions de la marxa, del sistema nerviós perifèric, memòria, concentració), altres els podem detectar amb les analítiques periòdiques que permet l''ICS i d'altres els controlem de manera ambulatòria.
Un dels que podem controlar de manera ambulatòria és la Tensió Arterial.
Sovint a les farmàcies que ens serveixen els medicaments, ho fan de manera gratuïta i això ens permet un bon control.
Però també és una molèstia tant per l'usuari, com pels suports.
De vegades, front unes xifres discordants amb la recollida de dades d'un determinat usuari, cal mesurar la tensió arterial cada dia o varis cops al dia. Això és de vegades complexa ja que no sempre està la farmàcia oberta, ni sempre queda al costat de casa.
És per aquest motiu que hem dedicat una petita subvenció a adquirir aparells fiables i de cost econòmic. Fàcils d'usar.
L'aportació econòmica esdevé de donacions privades de les quals l'Associació sols fa de repartidor. En alguns casos es pot anticipar la bestreta i serà retornada per reinvertir en altres necessitats, en altres casos no es demanarà res o una fracció del seu cost. Sempre va en funció del poder adquisitiu de l'usuari.
N'hem encarregat 3, dels quals tots els hem pogut subvencionar.
El cost ha estat de 60 euros. 
Mira si és fàcil donar un cop de mà. 

Donem les gràcies a qui ens ajuda de manera desinteressada!