dilluns, 21 de juliol de 2014

SUPORT vs CUIDADOR

Entenem per Suports aquelles persones o famílies que destinen una bona part del deu temps dia rera dia a proporcionar l'entorn ideal i més autònom possible pel usuari convivent.
Tot i que dins el concepte de Suport s'hi contempla el concepte de Cuidar, hi ha diferències molt importants entre ambdues especialitats.
Entenem per suport humà aquells actes que sent instruccions permeten a la persona que el rep, realitzar tasques que sense aquest suport no podria desenvolupar per molt que en tingués les qualitats i capacitats.
Entenem per cuidador aquella persona que satisfà diàriament les necessitats físiques i emocionals del pacient.
Dit d'una altra manera: el suport intenta millorar l'autonomia de la persona i el cuidador intenta realitzar aquelles tasques o actes que el pacient ja no pot fer per sí mateix.
Hi ha poques malalties mentals que realment precisen d'alguna persona que supleixi les pròpies necessitats bàsiques del pacient. Clar que una mala evolució o una patologia de difícil tractament on els efectes indesitjables dels fàrmacs incapaciten a la persona, poden fer que amb el temps qualsevol patologia mental crònica acabi sent incapacitant.
Avui en dia són cada cop menys els pacients amb trastorns importants i crònics que desenvolupen en el temps greus incapacitats però ni han, sobretot quan apareixen els problemes neurològics típics de les edats avançades.
A les residències, potenciar els Habilitats de la Vida Diària es fa difícil en les més bàsiques: higiene, cabell, ungles, correcte us del WC, exercici físic, fer-se el llit, endreçar les coses que un usa, etc. La raó és la ràtio d'usuaris i càrrega de feina per professional. Actualment i segurament degut o aprofitant la crisi, aquests macro-centres han contractat personal poc qualificat suplint a altres professionals més adients. És evident que una o dos auxiliars per 30 llits no permet oferir cap mena de suport als pacients ja que els resulta molt més eficaç fer-lis el llit, que es dutxin de tant en tant, el mateix amb les ungles, el cabell i el vestir. Prou feina tenen.
El resultat acaba sent un empobriment de les habilitats bàsiques de la persona per mantenir el màxim d'autonomia possible.
La majoria dels pacients que ens arriben han estat institucionalitzats de temps o han residit amb la família nuclear fins que els pares ja no han pogut més. Ambdós tipus ens arriben amb unes creences de ser "cuidats".
Aquest és l'aspecte que marca el inici de la relació entre el usuari convivent i el/s suports.
Recollim informació sobre les seves habilitats i la raó de perquè no les usen o saben usar. Un cop analitzat on és l'errada, poc a poc es va corregint.
Així, la majoria acaben dutxant-se ells solets cada dia o dos dies, s'afaiten de manera correcte, es tallen les ungles de mans (cada 7-10 dies) i peus (cada 2-3 setmanes), es pentinen bé, si duen bolquers aprenen a canviar-se'ls tants cops com sigui necessari, es vesteixen ells solets amb roba adequada a la seva talla i arreglen la seva habitació. El suport sols afavoreix que això passi. Hi dedica molt de temps cada dia i molts dies en ensinistrar a la persona i posteriorment sols el supervisa.
El mateix passa amb el cafè amb cafeïna, el tabac i les despeses de butxaca. Els usuaris acaben fumant molt menys, controlant millor els seus diners i prenent una o cap tassa de cafè amb cafeïna al dia.
El suport fa augmentar la autonomia i l'autoestima del usuari convivent, mentre que el cuidador manté la dependència. Manté la dependència unes vegades justificadament (Alzheimers, etc.) i altres per impossibilitat o economia: ampliació de les ràtios, substitució de professionals diplomats o llicenciats per auxiliars, disminució de personal i sous més baixos. Tot plegat el què provoca és un empobriment i un acomodament del usuari a ser cuidat, a ser un moble o simplement un invàlid quan en molts casos podria recuperar molta dignitat.
La prova la tenim en que un cop passades les primeres protestes, els usuaris acaben fent-se càrrec de totes aquestes conductes i se'n senten contents i satisfets.
Per veure l'exemple de la foto, podeu clicar aquí. Veureu com les habilitats es recuperen o s'aprenen de nou. Això és el suport, un cuidador ho faria ell/a.


dimecres, 16 de juliol de 2014

PROGRAMES i PROJECTES D'ASPEDIM

1.- EL PROJECTE ORIOL
Clica l'enllaç per saber més.
En resum el Projecte Oriol és un servei integral que proporciona llars de convivència de famílies amb malalts mentals crònics.
ASPEDIM realitza un seguiment molt acurat de la convivència.
Les famílies són seleccionades de manera exhaustiva per professionals de manera que el seu perfil psicològic així com l'habitacle compleixin les condicions que es demanen.
Els futurs usuaris també són avaluats i segons el seu perfil, es cerquen famílies en les que les possibilitats de bon encaix sigui el més alta possible.
S'integra a la persona no solament a un nucli familiar sinó que se li proporciona el major nombre d'activitats possibles dins l'entorn immediat del barri on residiran.

Pots obtenir molta més informació, inclosos els costos, clicant aquí
Pots obtenir dades estadístiques clicant aquí (inacabat, en confecció)
Pots veure el vídeu original del P.O. clicant aquí
Pots saber com seleccionem i avaluem als suports (organigrama animat), clicant aquí.
I no et perdis els protocols de salut integral o el què és el mateix: com fem la nostra feina. Ho pots veure animat i comentat clicant aquí.


2.- Programa de detecció de malalts mentals ocults: NOVÈ
El programa té per objectiu inserir en el circuït assistencial públic a persones que tenen una patologia mental aguda o crònica i que no volen anar al metge.

Per més informació i actualitacións clica aquí

3.- LA BOSSA D'EN RUTXIL (BR)
Per entendre el nom del programa, cal recordar una frase ja antiga del segle XX que es responia quan algú (un fill, sobretot) demanava diners o bens materials als pares o altres familiars. Es solia respondre així: "Tu què et penses, que tinc la bossa d'en Rutxil?" donant a entendre que aquest Rutxil per més diners que treia de la bossa mai s'acabaven.
El Programa intenta facilitar a nivell econòmic el benestar tant dels suports com dels propis usuaris.

Si vols saber més, clica aquí
Per poder seguir les estadístiques ves a la plana del blog següent clicant aquí


4.- HARRY PORTER
Amb aquest divertit nom tenim el programa d'acompanyament d'usuaris a necessitats assistencials bàsiques o a visites a casa els seus familiars.

Si vols saber una mica més, clica aquí.






5.- EL CINQUÈ ELEMENT

És un programa que ofereix orientació legal sobre temes que afecten de manera especial als nostres usuaris.
Consisteix en una borsa d'advocats especialitzats que orienten gratuïtament a través de medis no presencials.

Clica aquí per saber més. 
Per fer la sol·licitud d'orientació, clica aquí.


diumenge, 13 de juliol de 2014

TRASTORNS MENTALS

Aquí trobaràs la descripció de diferents trastorns mentals. 
Cal saber que el diagnòstic de trastorn mental s'estructura en 5 eixos segons el DSM-IV-TR (Manual de Diagnòstic dels Trastorns Mentals). Cada eix contempla un aspecte de la salut mental de la persona a qui descrivim o en fem els diagnòstics.
A títol informatiu, direm que els eixos descriuen els següents aspectes que incideixen a la salut mental d'una persona:
1.   Eix I: parla de totes les patologies psiquiàtriques llevat dels trastorns de la personalitat i del retràs mental.
2.   Eix II: parla dels diferents diagnòstics dels anomenats Trastorns de la Personalitat i també inclou el diagnòstic de Retràs Mental.
3.   Eix III: parla de les patologies orgàniques del pacient (no mentals, incloent una bona part de les neurològiques).
4.   Eix IV: informa de com són les relacions de la persona en estudi amb el seus entorns socials, formatiu-laborals, familiars i legals, així com de les seves necessitats bàsiques (vivenda, relacions amb els serveis públics o privats, etc).
5.   Eix V: ens dóna un valor a la seva salut mental en relació a les àrees bàsiques que la componen: el propi individu, la família, els estudis o treball, l'entorn social immediat. En dóna una valoració en forma de percentils (el màxim positiu és 100 i baixa de 10 en 10 fins el 10).
A l'exposició que fem dels diferents diagnòstics hem intentat que fos exhaustiu, amb exemples comprensibles, científic i amb un llenguatge el més popular possible a fi i efecte que sigui intel·ligible per qui no té cap mena de formació en el camp de la psiquiatria, neurologia, psicologia o pedagogia.
No es contemplen tots els trastorns mentals però si aquells que les persones pregunten més.
Advertiment: el text és en castellà.

Índex
19.       CONCIENCIA DE ENFERMEDAD
31.       ESCOZOR ANAL o PARAFÍLIA
32.       ESQUIZOFRENIA, CHISTE
44.       INSOMNIO-3. Fármacos
50.       MALTRATO-1
51.       MALTRATO-2
55.       PEDRO y EL LOBO
56.       PERSONALIDAD OBSESIVA-1
57.       PERSONALIDAD OBSESIVA-2
72.       SEXUALIDAD
74.       SUICIDIO y PARASUICIDIO
75.       TENDENCIA A ESTAR EN CAMA
83.       TRASTORNO ANTISOCIAL-1
84.       TRASTORNO ANTISOCIAL-2
91.       TRASTORNO DELIRANTE